PATRIMONI ETNOLÒGIC I MUSEOLOGIA.
Treball final de Dani Merino Lozano i Pol Rifà Llimós
Introducció
El present treball té com a objectiu exposar quina ha estat la nostra experiència de camp analitzant el procés de patrimonialització de l’alzina bicentenària del barri de Gràcia de Barcelona per part dels veïns del barri, així com presentar la nostra reflexió teòrica al voltant d’aquest esdeveniment, centrant-nos sobretot en la apropiació suburbana del concepte de patrimoni i la forma d’emprar-ho amb una finalitat política i de transformació social. Concretament, començarem el treball amb una exposició de quina ha estat la trajectòria del moviment veïnal per tal d’impedir la tala de l’alzina i l’enderroc de les cases del carrer Encarnació i el conflicte polític que s’ha succeït entre els veïns organitzats a través de la plataforma Salvem l’Alzina i els propietaris de la finca privada on es troben actualment l’alzina i les casetes per tal de poder situar al lector en el context on es produeix el procés de patrimonialització i el nostre treball de camp i comprendre millor els apartats següents. En aquesta mateixa línia, també tindrem en compte l’Ajuntament de Barcelona i la Seu del Districte de Gràcia i el seu paper en la resolució del conflicte també com a part involucrada.
En segon lloc, passarem a exposar les dades que hem obtingut mitjançant el nostre treball de camp. En aquest apartat analitzarem quins han estat els discursos que utilitzava la gent al voltant de la lluita per defensar el patrimoni, els interessos que hi ha al darrere, el projecte que els veïns volen aconseguir per la finca on es troben l’alzina i les cases, entre d’altres qüestions. Farem servir dades en brut del nostre treball de camp, com per exemple converses informals, intervencions de la gent a les assemblees, anècdotes, etcètera, que passarem posteriorment a comentar i interpretar a partir del contrast de les mateixes i del nostre bagatge com a estudiants d’antropologia. En tercer lloc, dedicarem un apartat a reflexionar teòricament sobre les nostres dades de camp i la utilització del patrimoni que fan servir els veïns de Gràcia com a eina de transformació política des de baix a partir de la bibliografia obligatòria del programa general i també d’altres textos específics que hem escollit, en contrast amb d’altres tipus d’utilització del patrimoni més hegemònics com la senyalització turística per part de les elits nacionals o locals. En darrer lloc, passarem a un apartat de conclusions on sintetitzarem les idees principals que hem anat desenvolupant al llarg del treball i finalitzarem amb un apartat de bibliografia amb totes les referències que hem emprat a la reflexió teòrica.