Aviat farà dos anys que ens vam mobilitzar per aturar la destrucció del patrimoni arquitectònic, històric i natural d’aquestes finques. I fa més d’un any que es troben en estat d’abandó, després que es produís el desallotjament de les veïnes que en teníem cura.
Volem avançar en el periple burocràtic en què es troba el projecte d’expropiació que permetrà convertir les finques en un jardí obert i un equipament públic. Per aconseguir-ho, cal que els partits actuïn en coherència amb les promeses fetes i reactivin el procés per a l’aprovació de la MPGM.
L’alzina és un referent de la mobilització ciutadana que representa i uneix diversos temes d’interès per a les veïnes. Un dels principals, extensiu a tota la ciutat, és la lluita #ContraLEspeculació i la #gentrificació.
Un altre dels temes que més (pre)ocupen les veïnes de totes les edats és la manca d’espais públics de trobada, oberts i autogestionats per la ciutadania, per compartir i gaudir plegades.
Les diferències i les injustícies socials, agreujades per la crisis sanitària de la covid-19, posen de relleu la urgència de diverses qüestions imperioses, com la de disposar d’espais verds de vida i salut, i més a Gràcia, on són un bé escàs.
Un dels temes més reivindicats per les veïnes des de fa temps, i que els estudis i les estadístiques confirmen, és la necessitat de disposar d’equipaments públics educatius i culturals, així com d’habitatge dotacional a la zona, per combatre la #gentrificació i la #turistificació.
De la mateixa manera que ens cal posar remei als problemes que causa la situació actual, també és important mantenir viva la nostra història i protegir el patrimoni arquitectònic que dona personalitat al barri, contra la #globalització i la uniformitat del ciment.
L’exemplar bicentenari d’alzina, que s’ha convertit en l’emblema de la nostra lluita, mereix el reconeixement com a arbre monumental i una protecció que vagi més enllà de l’etiqueta d’arbre d’interès local.
Ara, més que mai, cal prioritzar i salvaguardar la biodiversitat, vegetal i animal, que és per als éssers humans font de salut física i emocional, així com d’inspiració artística i existencial.
En darrer lloc, però no menys important, ens (pre)ocupa que Gràcia sigui una de les zones amb un nivell de contaminació més alt de la ciutat, i que malgrat el descans mediambiental del confinament, a hores d’ara tinguem el doble del que recomana l’OMS. Per tot això, reivindiquem poder tenir cura d’aquest pulmó al cor de la Vila.
Volem les casetes i l’alzina per al barri #JA!
