1. Valoració del desallotjament de la Casa Buenos Aires. Per xarxes es va mostrar la nostra solidaritat amb els desallotjats i es decideix contactar-hi per oferir-los suport i convidar-los a unes xerrades que es muntaran d’aquí a finals d’any (vegeu punt 4.) Pel que fa el ressò que va tenir la manifestació de dissabte es comenta la lamentable criminalització que, un cop més, en va fer l’Administració a l’equiparar la protesta amb les d’extrema dreta, en una setmana especialment tensa a la ciutat . Així mateix es constata la repetició del comportament que es va tenir amb l’Alzina: desallotjar primer per negociar amb la propietat després.
En relació amb altres espais okupats es parla del cas del Banc Expropiat, que es troba en una situació de certa inestabilitat que podria fer perillar el seu futur.
L’estratègia d’okupació d’espais rellevants ha estat clau per a la vida als barris i per salvar el patrimoni de les velocitats de l’especulació.
2. Lectura i al·legacions al document del MPGM de l’Alzina i les casetes d’Encarnació. S’hi veuen possibilitats de treball en la línia que ens preocupa i que és bàsica en el nostre moviment: preservar el verd de les finques dels números 13, 15 i 17. Sobre el plànol d’afectacions d’edificis a tocar es suggereix fer permuta de finques afectades com a doble jugada de preservar patrimoni arquitectònic i preservar el verd de Manrique de Lara i Encarnació.
Surten idees com “invertim la L”, “obrim el verd al carrer Encarnació” , “preservem el pati” que més elaborades han d’estar a la base de les nostres aportacions. Es parla de demanar la requalificació dels patis de darrera de les casetes i la zona del pàrquing com a zona verda [6b: Parts i jardins urbans], per sumar-ho al jardí; i que la resta es destini a l’equipament [7b(p): equipaments comunitaris]. Es conclou que aquest és un tema a plantejar a la taula de negociació.
3. Propera reunió amb l’ajuntament i constitució de la taula de negociació. Es valora la nostra presència en la taula de negociació, ja que ha de donar peu a modificar el projecte provisional amb la intenció d’arribar a un acord amb l’ajuntament per redactar el projecte definitiu.
El districte s’ha compromès a comunicar-nos la setmana que ve la data de la primera reunió. Sobre la nostra participació en aquesta taula pensem que seria ideal unes 4-5 persones amb coneixements, ganes i interès en el tema. Es pensa en un perfil de tècnic mediambiental (es parla d’Ignasi Grau d’Igemap, i algú s’hi connectarà), un arquitecte o tècnic similar i un coneixedor de la realitat social del barri.
4. Calendari d’activitats: xerrades sota l’Alzina i invitacions rebudes. Es veu necessari reprendre les Xerrades sota l’Alzina, previsiblement curtes i virtuals, per contrarestar la paralització de preconfinament en què ens trobem i donar resposta a la situació actual (desallotjaments que no paren en un moment de greu crisi, hivern i toc de queda).
Podrien ser en un format de 2 o 3 dies, amb 1 o 2 convidats i una durada de no més de 30 minuts. Temes a tractar suggerits: desallotjaments, renda bàsica, dret a la vida, mort del Mediterrani… Es formarà una minicomissió per fer el calendari i proposar-lo a l’assemblea.
La gent del Remei de Vic ens tornen a convidar a una xerrada diumenge vinent via Instagram. Hi participarem i ja ho hem confirmat.
5. Coordinació i comunicació: com ens organitzem, redacció de textos del col·lectiu, altres… Arran de la redacció i posteriors intervencions de gent del col·lectiu en la tribuna redactada per a ‘L’Independent’ es busca quina és la millor manera d’evitar suspicàcies i no ferir sensibilitats. Després d’expressar diferents punts de vista s’arriba a la conclusió que la comissió de Comunicació sempre ha funcionat molt bé, ho fa des del primer moment i no ha parat, i que el col·lectiu sempre hi ha dipositat la seva confiança i li reconeix la feina feta.
I dit això vam donar per acabada l’assemblea amb una participació bastant acceptable (unes 14 persones) i la felicitació d’un dels seus membres més fidels per no haver-nos allargat més del que calia. I connectar càmeres per veure’ns les cares, una salutació i a sopar. De moment és el que hi ha, esperem que canviï aviat.