Així és el projecte guanyador. Un bloc de 4 plantes en un interior d’illa. 1650 m2 de sostre distribuïts en L sobre les casetes i la meitat de l’antic jardí. Un mur de 15m d’alt i 32m d’ample alineat amb la façana lateral de les casetes que parteix la parcel·la en dos. 766 m2 d’habitatges i equipaments d’una banda, 500 m2 de plaça “tova” a l’altra. Res de bo per l’arbre i el seu entorn. Així ha estat durant anys, i així volen continuar.
A l’acta del jurat es repliquen el primer, segon i tercer classificats pels quatre criteris de puntuació. Imatges virtuals pujades de llum i color auguren un espai grandiós i amb molt cel. La roda de premsa va a càrrec del comissionat d’habitatge i un membre del jurat, dirigent veïnal i arquitecte. No els calen arboricultors ni jardiners. El projecte guanyador, diuen, tindrà en compte el verd i l’alzina, amb estudis d’insolació i tècniques de fonamentació respectuoses amb les arrels.
Grandiloqüència i judicis de valor, però cap concreció en les mesures per garantir la protecció de l’arbre durant i després de l’obra. Aquesta operació d’habitatge tindrà una incidència nul·la en l’immens problema estructural amb el que vivim i ens solidaritzem a diari des d’un principi. Les lloances i congratulacions, queden en entredit davant les dades de superfícies, alçades i volumetries.
Risc d’una edificació de tals dimensions sobre l’àrea de conservació de l’alzina, a uns 7m del tronc i 4m de la capçada. Cap valoració de les casetes prevista abans de l’enderroc. Ni dels aqüífers, el pou, el reg. Greus prejudicis als habitatges adjacents en acústica, llum, aeració, intimitat. 326m2 menys de jardí públic guanyat pel veïnat, mésla franja entre murs i casetes. Ni rastre dels 8 arbres que van sobreviure a la tala de 2018. Ni de les illes verdes creades per reduir la compactació del sòl i protegir les arrels de l’alzina. Ni dels 160m2d’horts i espai comunitari.
Tercera modificació del planejament urbanístic en pocs anys. L’antic jardí reduït a la meitat i reconvertit a plaça 24h/7. Caixa de ressonància oberta a Encarnació, amb els problemes de soroll i convivència a assumir pel veïnat. Un lloc de pas que afavoreix el trànsit i circulació, en comptes d’un lloc d’estada amb verd i alguns bancs per gaudir de la tranquil·litat i vida de barri que ara proporciona. Un espai més cedit a l’oci nocturn i de cap de setmana, que deixa sense jardí els nombrosos usuaris del recinte de totes les edats, esporàdics o habituals.
Aquest moviment va néixer essencialment contra un projecte arquitectònic que arrasava el jardí i les casetes. Sis anys després un nou projecte torna a amenaçar l’ésser viu més longeu dins la trama urbana i el conjunt on s’insereix. Cal tornar a mobilitzar-se per dir que volem un barri dissenyat pel veïnat, no als despatxos dels tècnics municipals. Que volem una comunitat viva i sana, no un territori conquerit per arquitectes i urbanistes. Una població que preservi natura i memòria, que resisteixi a la depredació dels interessos polítics i el negoci dels constructors. Per tot plegat diem no a la destrucció del Jardí de l’Alzina, sí a la preservació del conjunt de l’Alzina i les Casetes. Fins que el seu projecte de plaça del Quercus faci un pet com una gla!
6 anys després… la lluita continua!
Activitats VIè aniversari del 8 al 10.11.2024
