Comencem amb alguns aclariments respecte PROTECCIÓ I PATRIMONI:
- “Les casetes no estan descatalogades”, hi ha una aprovació provisional i tècnicament estan en procés de catalogació. No hi pot haver-hi dos projectes vigents al mateix lloc, per això es va desestimar el primer després abans de l’aprovació inicial de l’actual MPGM de l’Alzina.
- La catalogació l’ha de recollir el Pla de Protecció del Patrimoni de Gràcia on hi consten les “fitxes de catalogació”. Aquestes determinen què s’hi podrà fer, es determina el nivell de protecció i pot donar indicacions de l’alçada (enretirar la remunta), i a vegades pot ser objecte d’interpretació. Les casetes de l’alzina tenen nivell de protecció C, més reduït, per exemple, que la Pedrera. Acord de preservació de les casetes i de les façanes a la fitxa del catàleg.
- A part, hi ha la norma major, que és la Modificació General del Pla Metropolità, que és el que marca els volums i la reculada de la nova edificació. Fins que no s’aprovi aquest pla general hi haurà la suspensió de llicències.
- L’ajuntament no es pot saltar la catalogació, la norma és per tothom, tant si és públic com privat.
Debat sobre l’espai: l’EQUIPAMENT, el VERD i les nostres reivindicacions:
- L’espai verd ha de ser considerat tan important com qualsevol altre equipament, per crear un refugi verd ciutadà (era el primer espai verd privat i públic més gran de la vila).
- És injust que s’insinuï que hi ha un “viratge del col·lectiu i una obsessió per l’habitatge”, el col·lectiu es mereix un respecte. Es convida a llegir les actes de les assemblees i les al·legacions que recullen la importància del verd : en elles es proposa ampliar-lo a través de la naturalització del carrer Manrique de Lara, i en cap moment s’ha defensat que es faci habitatge en zones verdes.
- La protecció d’aquest espai ha estat una tàctica o estratègia, la protecció del jardí passava perquè fos de titularitat pública. L’ajuntament ha descartat iniciatives, com l’escola bressol, però no està definit el nombre d’habitatges, ni el col·lectiu al qual s’adreçaran. Haurem de discutir fins a on volem arribar. No és incompatible salvar el verd i que l’ús de les casetes sigui habitatge dotacional (repercussió).
- A més, cal exigir que l’edificació ha de ser sostenible i respectuosa amb el medi ambient, es pot guanyar més verd amb cobertes verdes i amb l’entorn, seguint la idea de re-naturalitzar els carrers i la ciutat.
- Es posa en valor tot el que hem aconseguit: la catalogació i protecció de l’alzina; la paralització de les llicències; el procés de catalogació de tot el conjunt. Es llegeix el text del full de signatures: hem aconseguit que sigui un espai públic i veïnal. ( i en conseqüència hem aconseguit revisió del PERI i revisió del catàleg)
- L’expropiació ha de re-valoritzar el verd com a equipament i fer compatible el jardí de l’alzina amb l’habitatge per no trossejar. Per això les bases del concurs són importants. Vam fer una taula comparativa de superfícies on queda constància dels usos.
- Hem de superar aquest punt del debat. S’ha modificat el projecte, i ens podem plantejar què gentrifica més o menys, si els pisos dotacionals o l’escola bressol? Sempre hi ha estat la defensa del verd i justificar-ne un ús públic, però sembla que pels polítics el verd no és d’ús públic. Estem per negociar i pressionar, i si arriba un moment abandonar.
- Sobre la necessitat de llars, hi ha una emergència habitacional, que afecta als col·lectius més vulnerables i l’habitatge dotacional és equipament.
- “El que és verd és verd.” Els costos no haurien de ser un problema, cal convèncer els polítics de la importància del verd.
- Es recorda que l’espai construït ocupat per les casetes -conservat o remodelat- va dedicat a 2 tipus d’equipaments: habitatges als pisos superiors i un equipament a definir a la planta baixa. No està definit el nº d’habitatges (relacionat amb la volumetria), el col·lectiu beneficiari ni la tipologia d’equipament a la planta baixa.
- Que haguem arribat fins aquí no significa que la nostra tasca hagi acabat, és més , necessitem ser molt presents ara en la definició del projecte, i fer aflorar totes les sensibilitats deixant clara la importància del verd.
- És recorda la importància de ser presents en altres processos participatius al barri, com el del Pla Metropolità de la Vila de Gràcia.
Acords sobre el PROCÉS PARTICIPATIU (punts importants per a la propera reunió amb l’ajuntament):
Hi ha consens sobre que el procés participatiu ha de ser vinculant, que les conclusions a les que arribem durant el debat siguin recollides i incideixin en la definició del projecte general. Un procés participatiu ha d’estar obert.
Sobre com ens imaginem el procés participatiu:
- A la lluita hi ha hagut sempre tres pols: el patrimoni, el verd i contra la gentrificació.
- Es diu que el procés pot consistir en 3-4 sessions, per tractar el següents temes: habitatge i patrimoni; el verd i la salut; els usos de l’espai; i una sessió de síntesi.
- Es proposa fer una sessió en viu en directe, en cap de setmana, en grups petits respectant les mesures de protecció per la Covid, per abordar els significats de l’espai.
- Es vol crear un context per afavorir que sorgeixin solucions creatives, un concurs d’idees previ a la definició de les bases del concurs arquitectònic.
- Hi ha força consens perquè es tiri a terra la cantonada del pàrquing i no s’hi edifiqui.
- Es vol salvaguardar els altres arbres (a més de l’alzina), expandir el verd en la lluita contra el canvi climàtic i cercar la simbiosi amb l’arquitectura (construcció sostenible, respectuosa).
- Barcelona ha de prendre com a model d’altres ciutats, la cultura política té una mancança molt gran en donar importància al verd.
- Sobre els dos equipaments: qui decideix a quin col·lectiu acollirà l’habitatge dotacional; qui seran els beneficiaris (usos socials a Gràcia); la relació entre els equipaments.
- Sobre l’equipament de la planta baixa, estar per definir: quina superfície ocuparà; si serà ambiental i associat al jardí; un menjador social…
Altres:
Es considera que projecte de l’ajuntament l’ha d’explicar l’ajuntament i no nosaltres, però es desestima que això es faci en una primera sessió. Ens preocupa fer forta l’assemblea a través de la participació i tenir un calendari propi d’activitats, a banda de les que es facin durant el procés participatiu.
