ACTA DE L’ASSEMBLEA
Dijous 15 de novembre de 2018

Nota: En aquesta acta s’intenten recollir de manera resumida les principals informacions traslladades a l’assemblea i els acords presos. No s’hi recullen de manera exhaustiva totes les intervencions ni debats al llarg de l’assemblea.

L’assemblea d’avui té com a principal objectiu ser un espai de debat i anàlisi de la situació en què ens trobem actualment. Per això no ha estat una assemblea organitzativa a l’ús, i en comptes de seguir un ordre del dia, l’assemblea s’ha organitzat entorn de 4 preguntes, a partir de les quals s’ha articulat el debat:

• Volem que aquest espai sigui per als veïns i veïnes?
• Volem que sigui de titularitat pública?
• Volem que l’ús final el decideixin els veïns i veïnes?
• Volem que sigui un espai autogestionat?

Es comença parlant de què volem aconseguir, intentant concretar una mica les prioritats més enllà dels tres punts del manifest inicial. Aquests darrers dies tot ha evolucionat molt ràpid i cal fer una reflexió sobre cap a on ens dirigim.

El consens és clarament que la intenció és recuperar la finca per a l’ús veïnal i, per tant, que deixi de fer-se’n un ús privat.

Es vol que els veïns i veïnes decideixin el seu ús final.

En aquest sentit, s’ha arribat a un acord tàcit d’ocupar l’espai exterior a nivell estratègic.

En canvi, existeixen diferències de criteri respecte de l’ús final de l’espai i el seu model de gestió:

• Hi ha posicions que plantegen la defensa de l’espai per assolir-ne l’adquisició per part de l’Ajuntament, i més endavant que el veïnatge en decideixi l’ús, i si la gestió de l’equipament és pública o comunitària.
• Hi ha altres posicions que defensen l’ocupació i l’autogestió de tot l’espai com a estratègia, però també com a projecte final.
• Altres posicions minoritàries se centren en la protecció només del jardí.

Es genera bastant debat al voltant de l’ocupació de les cases. Per a alguns és un mitjà de pressió i també un projecte en si mateix, i per a d’altres comporta massa riscos, bé per l’estat de l’edifici o bé perquè podria provocar un desallotjament que impossibiliti altres vies d’adquisició per part de l’Ajuntament.

En resum:

• Hi ha consens en la idea que l’espai sigui per als veïns i veïnes, que sigui de titularitat no privada i que el seu ús final l’han de decidir per tant els propis veïns i veïnes.
• No hi ha consens davant la gestió que se n’ha de fer (autogestionada o pública) ni pel que fa a l’ocupació de la casa.

Algunes aportacions dels veïns i veïnes:

• Un veí comenta que si la prioritat és l’alzina ens centrem en això, en les seves necessitats. L’alzina és el mínim comú denominador.
• Un advocat ens recorda que l’estat actual de la finca és de titularitat privada.
• Hi ha una petita minoria que només vol salvar l’alzina, i si es pot aprofitar la finca per equipaments, millor, però no estan a favor de seguir ocupant.
• Algú comenta que també li sembla bé si al final se la queda l’Ajuntament.
• Algú diu que primer l’alzina i que l’ocupació se’ns girarà en contra, i que no vol que la voluntat de preservació ens faci perdre el nord.
• Comenten el cas del Jardí del Silenci, on la propietat és de l’Ajuntament amb clàusula d’ús del bisbat.
• Sobre comprar, hi ha qui diu que no és necessari.
• En referència als dubtes i al procés, es diu que l’important és decidir què volem i ja farem camí.
• Hi ha consens en la idea que l’ús sigui veïnal.
• Es comenta el cost del manteniment i de l’apropiació de la finca.
• Algú diu que si per salvar-ho tot cal que sigui privat, endavant.
• Algú es posiciona fora del binomi públic/privat mentre l’espai sigui autogestionat. La pertinença no depèn d’un paper sinó de l’ús que se’n faci.
• Hi ha qui afirma que l’Ajuntament som nosaltres i per això escull titularitat pública.
• Si es volgués activar l’opció de propietat/béns comunals, l’únic mecanisme seria canviar la llei.
• De la reunió de la comissió Legal amb l’advocat del cas del ginjoler: el terreny era municipal i cal protegir l’arbre.
• Sobre el paper, ho tenim malament; la pressió és l’única via possible.
• També sorgeix l’opció de pressionar els propietaris per 50 anys d’ús veïnal, però el capitalisme no permet gaires opcions alternatives entre el binomi privat i públic.
• Ha d’haver-hi un seguiment de les torretes propietat de l’Ajuntament perquè si no també fan el que volen o ho intenten (Vil·la Urània).
• Ens preocupa que la titularitat pública no garanteixi la protecció de la finca i dels arbres.
• És més fàcil que la pressió social faci efecte en propietats públiques de les administracions.
• Una altra fórmula de tinença és la custòdia del territori.
• Es debat sobre què s’entén per autogestió o gestió cívica, ja que hi ha diversos nivells. En molts casos qui ho gestiona ho fa a través d’empreses o entitats.
• Es demana que l’Ajuntament aprofiti la finca per cobrir mancances d’equipaments al barri.
• Algú pregunta si l’autogestió permetria donar-li ús de centre de dia per a gent amb deficiències.
• Es diu que, davant de propietat privada i permisos concedits, l’autogestió en el marc de l’ocupació té els dies comptats.
• A més, es comenta que la rehabilitació dels edificis és inabastable des de l’autogestió, per això s’aposta més aviat per la titularitat pública.
• En favor de l’autogestió, es diu que l’Ajuntament pot adquirir qualsevol solar per fer equipaments, i que en canvi el que cal al barri són espais autogestionats.
• Es parla de l’ocupació com a eina per aconseguir un objectiu.
• Un veí reivindica que la prioritat hauria de ser mantenir l’espai verd. Algú altre incideix en l’objectiu d’aconseguir un espai verd protegit.
• Es diu que en general l’autogestió és una solució transitòria, però que després d’un temps els espais autogestionats acostumen a passar a mans públiques o privades.
• Es contesta que hi ha precedents d’espais autogestionats (a Tarragona, p. ex.) que funcionen a la perfecció.
• Es comenta el format de l’assemblea. Molta gent no sabia que no era una clàssica assemblea per comissions. Es troba a faltar debatre sobre punts i temes organitzatius, però es deixa per a un altre dia.
• A part del recull d’idees, cal portar gent per fer xerrades sobre processos similars.
• Els de Ka La Trava demanen fer un vermut a la finca de l’alzina, per recaptar diners per a la seva causa. Això genera dubtes a algú altre, pel fet d’incloure els diners en l’equació, però es comenta que calen diners per preservar l’espai verd. Com que està pendent decidir l’ús del jardí (hi ha opinions que l’estem malmetent), se’ls respondrà un cop presa aquesta decisió.
• Es destaca la importància de mantenir obert el diàleg amb Ajuntament i propietat.
• S’acorda la data i hora de la propera assemblea: dilluns 19 a les 19.00 h.