No hay un orden del dia escrito, pero los temas serian: nota de prensa enviada, fraguar una respuesta al Ayuntamiento, debate sobre tema expropiación.
Al redactar la nota de prensa, ha habido un debate sobre la palabra expropiación. Se habla de una discusión previa en el grupo de Coordinació: Hoy en día, este espacio es aún privado, no tiene calificación de público, y por tanto para que pueda comprarse hay que cambiar el Plan y pasarlo a público e iniciar el tramite de expropiación. Un propietario puede decidir NO vender, però si es expropiación el propietario està obligado a vender al Ayuntamiento / a que el Ayuntamiento le compre. Se hace una tasación y se propone una negociación: en este tramite se puede llegar a un pacto, o si no se realiza vía un juez y un justiprecio. Si el propietario està en contra se puede llegar a tribunar de expropiación que acaba decidiendo el precio.
Aqui hay un acuerdo con la propiedad por un determinado precio tasado.
¿El porqué de este acuerdo …? No lo sabemos. Hipotéticamente, la propiedad podría decir “¿Por qué aquí, precisamente aquí, hay que hacer l’escola bressol i l’’habitatge dotacional, y no al lado?“.
Algunas voces:
- Sí, puede haber espacios más adecuados para bressol i habitatge.
- bressol o pisos són movibles, realment, però alzina i verd no es poden moure, i són el fet diferencial d’aquesta finca.
- de moment no està calificat de 6, sinó de 7. El verd podria ser privat, i cases privades. La nostra proposta és expropiar per fer aquest us mixt de l’espai de habitatges/jardí/públic.
- la propuesta se debe aceptar en el 2020.
- hablado con un abogado que el régimen fiscal es el de expropiación (el IBI lo paga l’Ajuntament, tiene algunos beneficios para el propietario independientemente del precio de venta…). Para Mq., que sea público es innegociable. Hi ha hagut un debat per Whatsapp sobre si està a preu de mercat o no” sembla que no, perquè contempla indemnització. Si volem que sigui públic, cal assumir aquest preu. És alt, però és el que tenim per recuperar.
- siempre llegamos a contrarreloj: esto se ha de pasar al pleno de noviembre.
- pregunta: ¿Quién ha hecho el peritaje? ¿Podemos preguntarlo? ¿Qué pasa si abrimos a discusión el precio?
- d’acord amb precisament pq no és barato, és el raonament de l’Ajuntament: com que és car, ho he de negociar.
Un compañero explica els terminis i la proposta de procediment:
Ara hi haurà una aprovació inicial, ens ensenyaran el document abans d’anar a aprovació.
Nosaltres hem de marcar el procediment: i dir que volem una taula de negociació perquè les nostres al·legacions no siguin jutjades tècnicament sinó políticament; té l’aprovació d’ERC i de Comuns.
La proposta de és demanar la taula de negociació i saber el procediment que tindrà el projecte: a Lesseps van fer alguna cosa similar, i van demanar la presència de tècnics de participació, estructura, mobilitat; en el nostre cas caldrà presència d’ecologia urbana i de catalogació de patrimoni.
En aquesta taula nosaltres i aquest equip tècnic discutirem com fer participació, com haurà de ser el projecte, etc..
Pregunta: no entiendo qué correlación de fuerza tenemos con el Ayuntamiento: si dijéramos que no queremos comprar, ¿el Ayuntamiento no compraría? Realmente ¿qué poder tenemos nosotros para presionar a l’Ajuntament en un sentido u otro?
- un compañero contesta a: el suport d’una plataforma veïnal per als grups polítics és essencial. És difícil que el projecte tirés endavant sense nosaltres. creu que tenim força.
- otro apunta: estem fent elucubracions; de fet La Violeta la van comprar sense dir res als veïns (un Ajuntament que tenia majoria i no necessitava pactar amb ningú). Creiem que el regidor realment hi creu, en el projecte, però si no li donem el suport es podria desdir del projecte, i de l’acord entre ERC i Comuns. També podria ser que els interessés tirar endavant, perquè ara poden fer-ho.
- quins són els terminis? Quan s’ha de fer l’aprovació inicial?
- al novembre. Diuen que amb aquest acord inicial poden fer la compra. I doncs, abans què havien aprovat? (pot ser en algun moment públicament ens van colar un bluff). Sembla que abans no hi havia acord amb els Campalans.
Una companya: OK a la proposta estratègica, Però: Com de vinculant és el projecte?
Què és el projecte? Què és exactament aquest acord? S’entén que després hi haurà un concurs d’obra pública, amb unes bases, una comissió de persones expertes, etc. Podrem incidir en les bases i la valoració de projectes?
també vol saber tots els ets i uts del projecte. I troba prioritari obrir ara el jardí.
- hem d’anar entenent que l’Ajuntament NO necessita un SÍ nostre al 100%, ni un NO al 100%. Nosaltres hem de defensar la nostra posició, jutjar bé el que ens agradi, i malament, el que no. És innocent pensar que estarem d’acord amb el 100% del projecte. alguns companys tenen por que si ens espantem i diem SÍ al 100% claudiquem en massa coses.
- d’acord; hem de marcar totes les qüestions que dèiem al comunicat: gestió veïnal, procés de participació, i anar exposant propostes alternatives: p.ex, potser és millor construir més alt sobre cases i zero a zona jardí i garatge.
(Falta alguna intervenció.)
- nosaltres hem de intentar que el seu projecte s’apropi al nostre el màxim possible.
- és una modificació de pla general que marca bases, però no els detalls que podem anar proposant. p.ex. la idea de obrir el jardí a Encarnació, i definir bases de concurs: jardí prioritari, no edificar sobre parking. Ara només es fa l’aprovació inicial, però marquem les nostres condicions tant en el procés com en el contingut del projecte (bases del concurs…), una franja d’habitatge i que com menys es construeix, millor.
- Sembla que hem de seguir amb el procediment: fer que s’aprovi, amb l’escull dels diners. Volem procediment públic, conscients que no té a veure amb que sigui estupendo, com p. ex. el projecte que van presentar, que deixa molt a desitjar. Pero no tenim més remei que seguir i apretar en el tema del jardí al màxim: volem un jardí! Espai públic verd!
Ens hi haurem de barallar. Si al final són diners, i a sobre un projecte que no ens agrada, no hi ha jardí… quin sentit té?
Per això haurem d’estar molt a sobre i formar part de la comissió, i intuïm que el projecte final tindrà molts mocs que no ens agradaran.
Zona verda, no hi ha gens a Gràcia, ha de ser tema prioritari.
- En relació al que deia un altre company, hi haurà realment un mètode perquè l’Ajuntament adopti un compromís? Podem aspirar a una declaració pública? Fer que quedi lligat que ens deixaran estar al procés de decisió, exigir el compromís de l’Ajuntament?
En relació al que diuen per altra banda, el raonament que tot ha de ser un nyap, doncs si tot ha de ser un nyap, que tots els diners vagin a un altra banda.
- hem de intentar que no sigui un nyap….
- enllaçant amb el que diuen, no és que volem un jardí pq ens ve de gust, és que ja hi és! No mantenir-lo contravé lleis sobre el verd, no tot ha de ser urbanitzat, hi ha de haver verd per seguir normes que s’han incomplert. A nivell relat, recordar que hem de interrogar l’Ajuntament: com és que fins ara aquesta zona verda no havia estat declarada verda? On ha estat l’error en el passat?
No podem comunicar com l’Ajuntament, hem de recordar que la propietat ho va fer malament però l’Ajuntament també: les coses van passar perquè algú va demanar permís d’obres i algú l’hi va donar. El jardí ha de ser-hi perquè la ciutat ha de tenir jardins, no només perquè nosaltres volem.
Demanem només que la part edificable no es mengi jardí. No proposem tallar les cases per fer més jardí! Ser “molt defensor del jardí” només és demanar que es quedi com està!
- em fio de la creativitat dels arquitectes, si nosaltres definim unes bases per a un concurs d’un projecte d’equipament sostenible, criteris de bioconstrucció, amb coberta verda, paret verda, jardí refugi de biodiversitat… els arquitectes esperem que s’esforcin a presentar projectes pioners i innovadors.
Només aclarir: el plànol que no li agrada a ningú, NO ÉS PROJECTE DEFINITIU, oi?
- cal definir quin grau de compromís té l’Ajuntament amb la plataforma: i anar pas a pas, anant marcant. La defensa del jardí i del verd com a prioritaria. Pensem que volem, que de vegades sembla que sabem més el que no volem que el que volem: començar a definir. I anar pas a pas, tacticistes: com fa l’Ajuntament.
- recapitulando, se ha propuesto una estrategia: con cuidado, paso a paso: pensemos
1) compromiso que les pedimos
2) qué vamos a pedir: gestión del jardín, concurso
- us veig molt diplomàtics a tots, veig que es defensa el jardí però no del tot, i que hi ha gent que es conforma que es construeixi allà. A mi m’agradaria que es quedés com està i només es construeixi on són les casetes, i si hem arribat fins aquí, per què no podem aspirar a més?
Sembla que molts hem assumit que cal construir, tot i que no hi estem d’acord. Em pregunto, per què no seguir lluitant, si no estem d’acord amb què es construeix allà?
- no estic d’acord amb aquest plantejament, crec que seria gentrificador, no li compro el projecte. A Gràcia és car recuperar espai públic, i per això cal buscar solucions d’aprofitament.
– no estic d’acord en això de barrejar-ho amb el fer fora gent amb mesures gentrificadores.
- al comentari: em sorprèn que creia que li contestaríem “és cert, pero es lo que hay”, però dir-li que la seva ooció és gentrificadora, m’he quedat de pedra. Sobretot perquè el que ha dit ella és justament el manifest de la nostra associació. Una altra cosa és que pugui ser difícil fer-lo és realitat. Però Ns. només ha dir que millor arreglar les casetes!
- ha de ser compensador, hi ha d’haver un retorn social més gran que el verd. Una operació antigentrificadora és que hi hagi habitatge dotacional.
- posar 3 pisos a sobre d’una casa historica éss un cagarro, no diguem que és millorar el projecte, si us plau! El que a dit Ns. és el que demanem de base, no dèiem: aprofitem per salvar l’alzina i de pas construir cases més grans.
- És demagogia dir que el verd públic és gentrificador, és un bé comú accesible a tothom, mentre que els pisos seran per a un nombre limitat de famílies.
Si existeix gentrificació no és pel jardins, sinó per una manca de lleis sobre els preus dels habitatges. El verd té tants beneficis ambientals, de gestió urbana, de serveis ecosistèmics, per a la salut i la cohesió social, que justificaria per si sol l’expropiació.
- demano tenir en compte, en el procés de passar de verd privat a verd public, quants metres quadrats hi perdem.
Marca un procés, i el primer pas és l’aprovació inicial.
Hi ha una part que no estarà d’acord.
- en resposta a l’altra companya.: fem un exercici de resignació i de pragmatisme. Per tant al final la discussió essencial podria ser: volem que sigui privat o públic. Estarà bé que hi hagi pisos per a qui ho necessita, i haurem de treballar perquè no es perdi verd. Presenta un article d’una finca comprada a Sants amb 13 pisos, 6,5 milions d’euros.
En relació amb la gentrificació, no ha de ser excusa per deixar de millorar la qualitat de vida de les persones, i per generar bellesa: si no, qualsevol cosa maca és gentrificadora i no se’n faria cap.
- hay que pensar que los 15 pisos estarán junto al parque, pero el parque será para todos. No caricaturizar. Posiblemente hacer pisos dotacionales sera la manera. también tiene el impulso de hacer prevalecer el verde, le encantaría que no se planteara contruir nada.
- per acabar la reflexió que em faig: quan un dia hi passem pel davant i sigui un espai públic, ens sentirem orgullosos del que hem tirat endavant o no?. Si estem lluitant i fent assemblees, no ens hem de deixar anar, no perdem la força, és just ara quan l’hem de tenir. M’agradaria sentir-me orgullosa del que hi haurà, que espero que se sembli força al que hi havia.
- un company es disculpa: Estic convençut que quan passejarem per aquí ens en sentirem orgullosos, podrem fer que tiri cap a una direcció el millor possible,
El comunicat on diem coses innegociables ja marca un procés: entrada al jardí, moviment veïnal a les bases del concurs, jardí de qualitat, i que creiem que l’habitatge dotacional també és una necessitat del barri.
- ahora empezamos a diseñar, no estamos “dando la llave “ al Ajuntament. Recuperamos el comunicado que hicimos, y redactamos requisitos.
- no ens tirem pedres a la teulada, anem condicionats per anys de males polítiques d’habitatge. Pregunta: hi hauria consens per fer que l’entrada al parc sigui per Encarnació?
És el moment de plantejar-ho?
Si ens solidaritzem amb l’habitatge, aleshores hem de insistir a l’Ajuntament que què passa amb les altres propietats. En això ens hem d’unir amb tots els col·lectius de Gràcia per demanar polítiques d’habitatge.
Si fas vivenda dotacional etiquetes la gent, i cal trencar la dinàmica, no fer un bloc sense dotacional sinó barrejar les persones (p. ex. comprant pisos a altres finques).
- una altra píndola com l’entrada per Encarnació seria aixecar el paviment de Manrique de Lara i transformar-lo en jardí.
- ho havia proposat O. fa temps.
- una modificació de Pla General no entra en aquest nivell de detall, per això aquests propostes poden definir el projecte 1 en aquestes coses. Guardem i presentem totes aquestes idees de disseny per quan s’haurà de fer la concreció.
Tanquem a les 20.43
