Ja fa cinc mesos que molts veïns del barri de Gràcia es van posar en peu de guerra per defensar unes cases pre-modernistes i una alzina bi-centenària. Les seves reivindicacions semblarien del tot legítimes i justes, situant-se en la línia de l’ajuntament per tenir una ciutat amb espais verds, ecològica, moderna i que no trenqui amb el seu passat.
El problema arriba quan els propietaris d’aquestes finques i jardí reivindiquen, el seu torn, el dret a construir 28 pisos i 42 places d’aparcament.
La pròpia família assegura que no són cap fons d’inversió, que són veïns de tota la vida, que sempre han mantingut una relació més que cordial amb el veïnat i que el barri se l’estimen com ningú. Apunten un fet interessant i extraordinari: si el projecte no es realitza , estaríem davant d’un cas de gentrificació inversa?
Tanmateix, el que aquests veïns no expliquen és que la destrossa del jardí i l’enderroc de la part interior de les cases es va dur a terme molt ràpid, sense avisar el barri. El que tampoc diuen és que va ser un dels operaris el que va avisar les persones que presenciaven aquest espectacle dantesc. En ser preguntats per si marxaven del barri, la seva resposta va ser que estaven simplement de reformes. El que tampoc diuen aquests veïns és que l’esquerda del número 19, va agafar per sorpresa la pròpia família que hi viu, la qual ha interposat una demanda judicial.
Dit d’una altra manera, algú es pot creure aquesta família?
Paula Murcia
Veïna, membre de Salvem l’alzina