Notícies

Comencem amb alguns aclariments respecte PROTECCIÓ I PATRIMONI:

1. “Les casetes no estan descatalogades”, hi ha una aprovació provisional i tècnicament estan en procés de catalogació. No hi pot haver-hi dos projectes vigents al mateix lloc, per això es va desestimar el primer després abans de l’aprovació inicial de l’actual MPGM de l’Alzina. 
2. La catalogació l’ha de recollir el Pla de Protecció del Patrimoni de Gràcia on hi consten les “fitxes de catalogació”. Aquestes  determinen què s’hi podrà fer, es determina el nivell de protecció i pot donar indicacions de l’alçada (enretirar la remunta), i a vegades pot ser objecte d’interpretació. Les casetes de l’alzina tenen nivell de protecció C, més reduït, per exemple, que la Pedrera. Acord de preservació de les casetes i de les façanes a la fitxa del catàleg.
3. A  part, hi ha la  norma major, que és la Modificació General del Pla Metropolità, que és el que marca els volums i la reculada de la nova edificació. Fins que no s’aprovi aquest pla general hi haurà la suspensió de llicències.
4. L’ajuntament no es pot saltar la catalogació, la norma és per tothom, tant si és públic com privat.

Debat sobre l’espai: l’EQUIPAMENT, el VERD i les nostres reivindicacions:

1. L’espai verd ha de ser considerat tan important com qualsevol altre equipament, per crear un refugi verd ciutadà (era el primer espai verd privat i públic  més gran de la vila).
2. És injust que s’insinuï que hi ha un “viratge del col·lectiu i una obsessió per l’habitatge”, el col·lectiu es mereix un respecte. Es convida a llegir les actes de les assemblees i les al·legacions que recullen la  importància del verd : en elles es proposa ampliar-lo a través de la naturalització del carrer Manrique de Lara,  i en cap moment s’ha defensat que es faci habitatge en zones verdes. 
3. La protecció d’aquest espai ha estat una tàctica o estratègia, la protecció del jardí passava perquè fos de titularitat pública. L’ajuntament ha descartat iniciatives, com l’escola bressol, però no està definit el nombre d’habitatges, ni el col·lectiu al qual s’adreçaran. Haurem de discutir fins a on volem arribar.  No és incompatible salvar el verd i que l’ús de les casetes sigui  habitatge dotacional (repercussió).
4. A més, cal exigir que l’edificació ha de ser sostenible i respectuosa amb el medi ambient, es pot guanyar més verd amb cobertes verdes i amb l’entorn, seguint la idea de re-naturalitzar els carrers i la ciutat.
5. Es posa en valor tot el que hem aconseguit: la catalogació i protecció de l’alzina; la paralització de les llicències; el procés de catalogació de tot el conjunt. Es llegeix el text del full de signatures: hem aconseguit que sigui un espai públic i veïnal.  ( i en conseqüència hem aconseguit  revisió del PERI i revisió del catàleg) 
6. L’expropiació ha de re-valoritzar el verd com a equipament i fer compatible el jardí de l’alzina amb l’habitatge per no trossejar. Per això les bases del concurs són importants. Vam fer una taula comparativa de superfícies on queda constància dels usos.
7. Hem de superar aquest punt del debat. S’ha modificat el projecte, i ens podem plantejar què gentrifica més o menys, si els pisos dotacionals o l’escola bressol? Sempre hi ha estat la defensa del verd i justificar-ne un ús públic, però sembla que pels polítics el verd no és d’ús públic. Estem per negociar i pressionar, i si arriba un moment abandonar.
8. Sobre la necessitat de llars, hi ha una emergència habitacional, que afecta als col·lectius més vulnerables i l’habitatge dotacional és equipament.
9. “El que és verd és verd.” Els costos no haurien de ser un problema, cal convèncer els polítics de la importància del verd.
10. Es recorda que l’espai construït ocupat per les casetes -conservat o remodelat- va dedicat a 2 tipus d’equipaments:  habitatges als pisos superiors i un equipament a definir a la planta baixa.  No està definit el nº d’habitatges (relacionat amb la volumetria), el col·lectiu beneficiari ni la tipologia d’equipament a la planta baixa.
11. Que haguem arribat fins aquí no significa que la nostra tasca hagi acabat, és més , necessitem ser molt presents ara en la definició del projecte, i fer aflorar totes les sensibilitats deixant clara la importància del verd.
12. És recorda la importància de ser presents en altres processos participatius al barri, com el del  Pla Metropolità de la Vila de Gràcia.

Acords sobre el PROCÉS PARTICIPATIU (punts importants per a la propera reunió amb l’ajuntament):

Hi ha consens sobre que el procés participatiu ha de ser vinculant, que les conclusions a les que arribem durant el debat siguin recollides i incideixin en la definició del projecte general. Un procés participatiu ha d’estar obert.

Sobre com ens imaginem el procés participatiu:

1. A la lluita hi ha hagut sempre tres pols: el patrimoni, el verd i contra la gentrificació.
2. Es diu que el procés pot consistir en 3-4 sessions, per tractar el següents temes: habitatge i patrimoni; el verd i la salut; els usos de l’espai; i una sessió de síntesi.
3. Es proposa fer una sessió en viu en directe, en cap de setmana, en grups petits respectant les mesures de protecció per la Covid, per abordar els significats de l’espai.
4. Es vol crear un context per afavorir que sorgeixin solucions creatives, un concurs d’idees previ a la definició de les bases del concurs arquitectònic.
5. Hi ha força consens perquè es tiri a terra la cantonada del pàrquing i no s’hi edifiqui.
6. Es vol salvaguardar els altres arbres (a més de l’alzina), expandir el verd en la lluita contra el canvi climàtic i cercar la simbiosi amb l’arquitectura (construcció sostenible, respectuosa). 
7. Barcelona ha de prendre com a model d’altres ciutats, la cultura política té una mancança molt gran en donar importància al verd.
8. Sobre els dos equipaments: qui decideix a quin col·lectiu acollirà l’habitatge dotacional; qui seran els beneficiaris (usos socials a Gràcia); la relació entre els equipaments.
9. Sobre l’equipament de la planta baixa, estar per definir: quina superfície ocuparà; si serà ambiental i associat al jardí; un menjador social…

Altres:

Es considera que projecte de l’ajuntament l’ha d’explicar l’ajuntament i no nosaltres, però es desestima que això es faci en una primera sessió. Ens preocupa fer forta l’assemblea a través de la participació i tenir un calendari propi d’activitats, a banda de les que es facin durant el procés participatiu.

Estudi de les superfícies i espais de la finca

Un company fa una explicació del document. (document enviat a coordinació)

• L’escola bressol cap millor a Teixidores, i al faltar sòl per habitatge protegit i sent important això ara mateix, es canvia la destinació d’escola a habitatge protegit.
• Què no diuen? Que això ara ho poden fer ara i no abans perquè tenen un acord amb propietat.
• La titularitat de l’equipament serà pública i l’habitatge tipus dotacional. Habitatge per gent jove o gent gran. Proposem que sigui un i, que es barregi gent gran i jove.

Aclariments sobre el quadre comparatiu de superfícies:

• El PERI és el que podien fer els Campalans
• MPGM és el que proposen des de l’Ajuntament
• FUTUR és què podríem guanyar i altres opinions.

Arguments a favor de: l’ampliació del verd, la preservació de les casetes, l’habitatge dotacional, l’equipament

• Deixar espai perquè arribin projectes arquitectònics moderns i que segurament seran més capaços de portar idees super interessants.
• L’habitatge dotacional una de les accions més desgrentrificadores que hi ha. Però com ho fem per fer entendre que l’espai verd val més que totes les cases. Com fem que l’Ajuntament maximitzi l’espai verd públic contra la promesa d’aprofitar el màxim d’espai per habitatge? hem d’obrir el màxim de verd però no necessàriament optimitzar al màxim la construcció.
• El COVID ens ha d’ajudar a justificar el verd. Ara més que mai en aquests moments de confinaments perimetrals i crisis de coronavirus es veu més clar que mai que és urgent i  necessàri un espai verd de grans dimensions a Gràcia. El COVID està posant en evidència de lo dur que pot ser viure tancat en una ciutat. A més, quina és la situació medioambiental que tenim ara mateix? La crisi climàtica també ens dóna arguments en aquest sentit. Cal trobar un model que sigui fusió entre el verd i l’habitatge social.
• Cal poder entrar ja a l’espai ni que sigui de 6 en sis i amb mascareta. Perquè podrem començar a dir que es tiri a terra el garatge per entrar més fàcilment, i ens farà poder valorar més fàcilment l’espai, quines necessitats tenim… 
• Com podem promoure l’equilibri entre el verd i l’habitatge? Això no és un debat que ho resoldrem ja ni ha de ser així. A la taula de negociació hi ha d’haver persones que representin totes les opinions del col·lectiu i també una veina de l’espai.
• Concurs una mica obert perquè dongui joc. Que hi hagi la possibilitat per m2 que es pugui buidar una part del garatge, que el garatge sigui més baix o un porxo, que la mitjanera que dona a on viu la Divina hi hagués un petit porxo per emmagatzemar les eines pel jardí… Unes bases prou àmplies perquè es pugui explorar.
• El més urgent ara és que es dugui a terme l’expropiació perquè poguem entrar ja.
• Veines de les casetes exposen el seu cas. Elles voldrien que no s’amplïi la volumentria, que l’espai de les casetes es destinin a un ús social i que es maximitzi l’espai verd. 
• Un dels consensos és que les casetes es mantinguin el màxim com estaven i siguin equipament públic i a la vegada maximitzar el verd. 
• No és coherent que hi hagi un pla de recuperació de carrers amb el nou projecte de superilles i a la vegada perdre la oportunitat del jardí de l’Alzina.
• Hem d’arribar a consensos però també a acords i respectar les minories dins del col·lectiu. 
• L’arquitectura pot aportar idees també sobre l’ús de nous materials, fusta… per fer una fusió orgànica. En un concurs si hi ha varies propostes i una agrada a varis sectors i és tranversal és la que habitualment guanya. 
• Ja que per dins està fet pols i a nivell de patrimoni no hi ha gairebé res a conservar potser es pot mirar maneres de guanyar un pis sense guanyar alçada canviant les alçades internes.

Propers reunió amb l’ajuntament i constitució de la taula de negociació

Ens han fet dues propostes de reunió:

• Divendres 27 entre 16 i 19 podríem fer la reunió.
• Dimarts 1 entre les 18 i les 20h.

Seria una reunió només amb govern per començar a posar les bases del concurs i veure com es començaria la taula de negociació.

Surt una proposta en que hi hagi un equip de 5 persones que siguin defensores dels punts que vertebren el nostre discurs:

1 – Verd
2 – Habitatge
3 – Patrimoni
4 – Autogestió
5 – Veines

Es segueix fent un debat molt intens sobre l’estat del projecte, les possiblitats de l’espai, l’assemblea de l’Alzina,…

Es recorda que els grups de comunicació i coordinació estan oberts a totes les que hi vulguin participar i posar-hi hores.

1. Valoració del desallotjament de la Casa Buenos Aires. Per xarxes es va mostrar la nostra solidaritat amb els desallotjats i es decideix contactar-hi per oferir-los suport i convidar-los a unes xerrades que es muntaran d’aquí a finals d’any (vegeu punt 4.) Pel que fa el ressò que va tenir la manifestació de dissabte es comenta la lamentable criminalització que, un cop més, en  va fer l’Administració a l’equiparar la protesta amb les d’extrema dreta, en una setmana especialment tensa a la ciutat . Així mateix es constata la repetició del comportament que es va tenir amb l’Alzina: desallotjar primer per negociar amb la propietat després.

En relació amb altres espais okupats  es parla del cas del Banc Expropiat, que es troba en una situació de certa inestabilitat que podria fer perillar el seu futur.

L’estratègia d’okupació d’espais rellevants ha estat clau per a la vida als barris i per salvar el patrimoni de les velocitats de l’especulació.

2. Lectura i al·legacions al document del MPGM de l’Alzina i les casetes d’Encarnació.  S’hi veuen possibilitats de treball en la línia que ens preocupa i que és bàsica en el nostre moviment: preservar el verd de les finques dels números 13, 15 i 17. Sobre el plànol d’afectacions d’edificis a tocar es suggereix fer permuta de finques afectades com a doble jugada de preservar patrimoni arquitectònic i preservar el verd de Manrique de Lara i Encarnació. 

Surten idees com “invertim la L”, “obrim el verd al carrer Encarnació” , “preservem el pati” que més elaborades han d’estar a la base de les nostres aportacions. Es parla de demanar la requalificació dels patis de darrera de les casetes i la zona del pàrquing com a zona verda [6b: Parts i jardins urbans], per sumar-ho al jardí;  i que la resta es destini a l’equipament [7b(p): equipaments comunitaris]. Es conclou que aquest és un tema a plantejar a la taula de negociació.

3. Propera reunió amb l’ajuntament i constitució de la taula de negociació. Es valora la nostra  presència en la taula de negociació, ja que ha de donar peu a modificar el projecte provisional amb la intenció d’arribar a un acord amb l’ajuntament per redactar el projecte definitiu.

El districte s’ha compromès a comunicar-nos la setmana que ve la data de la primera reunió. Sobre la nostra participació en aquesta taula pensem que seria ideal unes 4-5 persones amb coneixements, ganes i interès en el tema. Es pensa en un perfil de tècnic mediambiental (es parla d’Ignasi Grau d’Igemap, i algú s’hi connectarà), un arquitecte o tècnic similar i un coneixedor de la realitat social del barri. 

4. Calendari d’activitats: xerrades sota l’Alzina i invitacions rebudes.  Es veu necessari reprendre les Xerrades sota l’Alzina, previsiblement curtes i virtuals, per contrarestar la paralització de preconfinament en què ens trobem i donar resposta a la situació actual  (desallotjaments que no paren en un moment de greu crisi, hivern i toc de queda).

Podrien ser en un format de 2 o 3 dies, amb 1 o 2 convidats i una durada de no més de 30 minuts. Temes a tractar suggerits: desallotjaments, renda bàsica, dret a la vida, mort del Mediterrani… Es formarà una minicomissió per fer el calendari i proposar-lo a l’assemblea.

La gent del Remei de Vic ens tornen a convidar a una xerrada diumenge vinent  via Instagram.  Hi participarem i ja ho hem confirmat.

5. Coordinació i comunicació: com ens organitzem, redacció de textos del col·lectiu, altres… Arran de la redacció i posteriors intervencions de gent del col·lectiu en la tribuna redactada per a ‘L’Independent’ es busca quina és la millor manera d’evitar suspicàcies i no ferir sensibilitats. Després d’expressar diferents punts de vista s’arriba a la conclusió que la comissió de Comunicació sempre ha funcionat molt bé, ho fa des del primer moment i no ha parat, i que el col·lectiu sempre hi ha dipositat la seva confiança i li reconeix la feina feta. 

I dit això vam donar per acabada l’assemblea amb una participació bastant acceptable (unes 14 persones) i la felicitació d’un dels seus membres més fidels per no haver-nos allargat més del que calia. I connectar càmeres per veure’ns les cares, una salutació i a sopar. De moment és el que hi ha, esperem que canviï aviat.

1 – Ple Modificació PGM

Resultat a favor per majoria, amb PP i Cs en contra.

Hi ha moltes crítiques sobre que es tracta d’un nyap de Barcelona en Comú degut a l’error de no haver catalogat l’espai i haver donat el permís d’obra. 

Acusacions sobre que no és el moment de gastar els diners, però per altra banda pràcticament tots els partits van votar a favor de la catalogació de l’Alzina, cosa que ja comportaria el pagament de 4 M llargs d’euros sense tenir espai públic.

2 – Reunió amb ERC

1. Donen molta importància al verd.
2. Tot i aquest respecte al verd, pensen que cal intentar fer el màxim de pisos possible.
3. Respecten la nostra posició i la de les veïnes.

Aprofitament i equilibri van ser paraules recurrents de cara al projecte final.

També diuen que és important la composició de la taula de negociació, sobre quins partits hi haurien d’estar. Venien a dir que a la taula hi ha de ser qui hi vulgui ser, però que això no depèn de nosaltres.

Estan a favor que l’equipament podria tenir relació amb el jardí i el verd.

3 – Reunió de Patrimoni

Han explicat en termes molt generals els objectius del pla i l’estructura del procés de participació. La Modificació del PGM neix del pla especial de patrimoni (recordem, és un guany colateral de la reivindicaçao de l’alzina i les casetes, s’han guanyat coses per la nostra empenta) però va més enllà. Pot afectar i/o desafectar alguns espais a partir de les indicacions del pla especial de patrimoni -natural i arquitectònic- i pot entrar en qüestions de mobilitat de verd, d’equipaments, d’ordenació física i normativa.

Quant al procés de participació, el 26 octubre a les 18 hi ha una sessió informativa de presentació de l’abast del pla per part de l’equip redactor. Als Consells de barris també ho presentaran. Després hi haurien uns tallers temàtics on es tractaria de fer propostes. 3/11, mobilitat i sostenibilitat ambiental; 9/11, activitats econòmica i habitatge; 17/11, equipament i patrimoni. Plantegen fer-ho a partir d’una plataforma que es diu webex, que permet tenir una sala gran per per a les posades en comú i després dividir en grups per augmentar la participació. Al gener hi hauria una altra comissió de seguiment.

Sobretot hem intervingut gent de Gràcia cap on vas, Ens han dit si sabíem de més grups que poguessin formar part de la comissió de seguiment.

Hem parlat també que el pla ha de servir per revisar el pla d’equipaments del barri i veure si hi ha espais per als equipaments i si no, trobar-los. És també una oportunitat per protegir el verd privat, però també per veure quins interiors d’illa es podrien qualificar com de verd públic. Hem fotut kanya perquè encara no han respost a les al·legacions que vàrem fer a partir d’aquella batuda per Gràcia a la recerca d’edificis a catalogar, ho recordeu?

I per acabar… Si volem processos participatius amplis, hem d’empentar-los nosaltres. Si no, segueixen un camí prefixat que… què vols que et digui. De totes maneres, aquest pla és una oportunitat per abordar problemes d’equipament, verd, habitatge i mobilitat. 

4 – DEBAT

1. De cop i volta es passa a l’aprovació de la MPGM sense haver rebut la memòria ni cap document? Hi ha d’haver noves al·legacions o són les que ja vam fer? Què es recull, dels nostres posicionaments? Quan es constituirà la taula de negociació?
2. Sobre la nota de premsa, a part de tirar-se floretes a ells mateixos també cal dir que s’han dit per escrit coses que volem: procés participatiu, taula de negociació, elaboració de les bases del concurs i participació com a veïnes en el tribunal. Per tant, ja s’han compromès públicament a fer aquestes coses.
3. L’Ajuntament ha esborrat “okupació” del relat de l’Alzina, i és molt greu. Si ho volen treure del relat, doncs nosaltres el que hem de fer és tornar-hi a insistir i parlar-ne més.
4. Qui administrarà la participació en el procés? No podem deixar-ho en mans de l’Ajuntament.
   • A la reunió a Districte, es va dir que el procés participatiu el dissenyaríem nosaltres i el moviment veïnal.
5. Cal actuar i ser proactives, perquè si no s’interpreta el nostre silenci com aprovació del que està passant.

Propostes per a l’espai

1. No hi ha d’haver divisió interna entre ús social i espai verd. Es podria demanar que la construcció que es faci ja sigui un model de sostenibilitat i de consideració cap al medi ambient i el verd: cobertes de verd, etc.
2. Seria interessant debatre sobre no construir al parking i també sobre la incorporació al jardí del tros de Manrique de Lara, i veure si això pot ser incorporat com a vinculant en el concurs. Però també cal tenir en compte que en el concurs es pot deixar més obert, perquè hi hagi propostes diferents, porxos, una part sí i una no, també depenent del tipus d’equipament això pot tenir enfocaments diferents.
3. A les bases del concurs ha de posar que “es construeixi el mínim possible”, cal marcar condicions sobre verd a coberta, sostenibilitat… Si hi ha projectes diferents i un el veiem clar, també és probable que els partits polítics votin pel mateix.
4. Cal veure també quin paper tindrem nosaltres en el concurs i quin poder de decisió hi tindrem. Pot ser un concurs molt limitat i dirigit?
5. Hi ha espai físic per a tot el que volem? Hi ha el perill que acabem amb minipisos, mini jardí…
6. Cal accedir a l’espai al més aviat possible, per observar l’estat actual, començar-hi a treballar, tenir un espai que ens faciliti la feina tangible i teixir aliances amb altres col·lectius.
   • Per qüestions de seguretat, es podria demanar enderrocar el parking, i també així s’obre l’espai i comencem a entrar-hi.
   • Fer l’espai accessible tombant murs ens donarà més presència al barri, i el treball que farem en aquest espai durant els anys que faltin per donar resultat el concurs pot decantar el projecte cada cop més cap a les nostres posicions.
7. El concurs ha de ser prou obert perquè es puguin aportar idees noves, originals i respectuoses amb el verd que no imaginem. No cal marcar ara tot, marquem un concepte i hi haurà temps per poder anar-hi treballant.
8. Cal donar importància al verd, perquè el que suposa el verd per al nostre barri no té preu, degut a les implicacions que hem vist que té amb la crisi de la covid, i perquè som el barri amb menys verd de Barcelona.

5 – Propera reunió amb l’Ajuntament

1. Cal definir la propera reunió.
2. Caldria fer torns amb l’enllaç amb l’Ajuntament.
3. Cal demanar el document de la modificació aprovada, perquè no ens l’han fet arribar.

6 – Activitats telemàtiques

1. Taller “El dret a la protesta i l’antirrepressió des d’una perspectiva psicosocial”, pel Col·lectiu Iridia.
2. Xerrada “Autosuficiència i biodiversitat domestica”, per Damià Gibernet, agroyoutuber.
3. Taller de vermicompostatge amb l’Associació de Lombricultura Lúdica.

Les gestiona Comunicació.

7 – Continuitat de la campanya JA!

La campanya es pot seguir aprofitant, perquè sempre hi haurà moments de JA!: l’enderroc del garatge, l’entrada,…

8 – Adhesions a col·lectius agermanats

En general ho estem fent de forma orgànica, però en alguns casos potser Coordinació caldrà que decideixi portar-ne algun per debatre en assemblea.

No hay un orden del dia escrito, pero los temas serian: nota de prensa enviada, fraguar una respuesta al Ayuntamiento, debate sobre tema expropiación. 

Al redactar la nota de prensa, ha habido un debate sobre la palabra expropiación. Se habla de una discusión previa en el grupo de Coordinació: Hoy en día, este espacio es aún privado, no tiene calificación de público, y por tanto para que pueda comprarse hay que cambiar el Plan y pasarlo a público e iniciar el tramite de expropiación. Un propietario puede decidir NO vender, però si es expropiación el propietario està obligado a vender al Ayuntamiento / a que el Ayuntamiento le compre. Se hace una tasación y se propone una negociación: en este tramite se puede llegar a un pacto, o si no se realiza vía un juez y un justiprecio. Si el propietario està  en contra se puede llegar a tribunar de expropiación que acaba decidiendo el precio. 

Aqui hay un acuerdo con la propiedad por un determinado precio tasado.

¿El porqué de este acuerdo …? No lo sabemos. Hipotéticamente, la propiedad podría decir “¿Por qué aquí, precisamente aquí, hay que hacer l’escola bressol i l’’habitatge dotacional, y no al lado?“.  

Algunas voces:

• Sí, puede haber espacios más adecuados para bressol i habitatge. 
• bressol  o pisos són movibles, realment,  però alzina i  verd no es poden moure, i són el fet  diferencial d’aquesta finca.
• de moment no està calificat  de 6, sinó de 7. El verd podria ser privat, i cases privades. La nostra proposta és expropiar per fer aquest us mixt de l’espai de habitatges/jardí/públic.
• la propuesta se debe aceptar en el 2020.
• hablado con un abogado que el régimen fiscal es el de expropiación (el IBI lo paga l’Ajuntament, tiene algunos beneficios para el propietario independientemente del precio de venta…). Para Mq., que sea público es innegociable. Hi ha hagut un debat per Whatsapp sobre si està a preu de mercat o no” sembla que no, perquè contempla indemnització. Si volem que sigui públic, cal assumir aquest preu. És alt, però és el que tenim per recuperar. 
•  siempre llegamos a contrarreloj: esto se ha de pasar al pleno de noviembre. 
• pregunta: ¿Quién ha hecho el peritaje? ¿Podemos preguntarlo? ¿Qué pasa si abrimos a discusión el precio? 
• d’acord amb precisament pq no és barato, és el raonament de l’Ajuntament: com que és car, ho he de negociar. 

Un compañero explica els terminis i la proposta de procediment: 

Ara hi haurà una aprovació inicial, ens ensenyaran el document abans d’anar a aprovació. 

Nosaltres hem de marcar el procediment: i dir que volem una taula de negociació perquè les nostres al·legacions no siguin jutjades tècnicament sinó políticament; té l’aprovació d’ERC i de Comuns. 

La proposta de és demanar la taula de negociació i saber el procediment que tindrà el projecte: a Lesseps van fer alguna cosa similar, i van demanar la presència de tècnics de participació, estructura, mobilitat; en el nostre cas caldrà presència d’ecologia urbana i de catalogació de patrimoni. 

En aquesta taula nosaltres i aquest equip tècnic discutirem com fer participació, com haurà de ser el projecte, etc..

Pregunta: no entiendo qué correlación de fuerza tenemos con el Ayuntamiento: si dijéramos que no queremos comprar, ¿el  Ayuntamiento no compraría? Realmente ¿qué poder tenemos nosotros para presionar a l’Ajuntament en un sentido u otro? 

• un compañero contesta a: el suport d’una plataforma veïnal per als grups polítics és essencial. És difícil que el projecte tirés endavant sense nosaltres. creu que tenim força. 
• otro apunta: estem fent elucubracions; de fet La Violeta la van comprar sense dir res als veïns (un Ajuntament que tenia majoria i no necessitava pactar amb ningú). Creiem que el regidor realment hi creu, en el projecte, però si no li donem el suport es podria desdir del projecte, i de l’acord entre ERC i Comuns. També podria ser que els interessés tirar endavant,  perquè ara poden fer-ho.  

• quins són els terminis?  Quan s’ha de fer l’aprovació inicial?
• al novembre. Diuen que amb aquest acord inicial poden fer la compra. I doncs, abans què havien aprovat? (pot ser en algun moment públicament ens van colar un bluff). Sembla que abans no hi havia acord amb els Campalans. 

Una companya: OK a la proposta estratègica, Però: Com de vinculant és el projecte? 

Què és el projecte? Què és exactament aquest acord? S’entén que després hi haurà un concurs d’obra pública, amb unes bases, una  comissió de persones expertes, etc. Podrem incidir en les bases i la valoració de projectes?

també vol saber tots els ets i uts del projecte. I troba prioritari obrir ara el jardí.

• hem d’anar entenent que l’Ajuntament NO necessita un SÍ nostre al 100%, ni un NO al 100%.  Nosaltres hem de defensar la nostra posició, jutjar bé el que ens agradi, i malament, el que no. És innocent pensar que estarem d’acord amb el 100% del projecte. alguns companys tenen por que si ens espantem  i diem SÍ al 100% claudiquem en massa coses.
• d’acord; hem de marcar totes les qüestions que dèiem al comunicat: gestió veïnal, procés de participació, i anar exposant propostes alternatives: p.ex, potser és millor construir més alt sobre cases i zero a zona jardí i garatge.

(Falta alguna intervenció.) 

• nosaltres hem de intentar que el seu projecte s’apropi al nostre el màxim possible. 
• és una modificació de pla general que marca bases, però no els detalls que podem anar proposant. p.ex. la idea de obrir el jardí a Encarnació, i definir bases de concurs: jardí prioritari, no edificar sobre parking. Ara només es fa l’aprovació inicial, però marquem les nostres condicions tant en el procés com en el contingut del projecte (bases del concurs…), una franja d’habitatge i que com menys es construeix, millor.

• Sembla que hem de seguir amb el procediment: fer que s’aprovi, amb l’escull dels diners. Volem procediment públic, conscients que no té a veure amb que  sigui estupendo, com p. ex. el projecte que van presentar, que deixa molt a desitjar. Pero no tenim més remei que seguir i apretar en el tema del jardí al màxim: volem un jardí! Espai públic verd! 

Ens hi haurem de barallar. Si al final són diners, i a sobre un projecte que no ens agrada, no hi ha jardí… quin sentit té?

Per això haurem d’estar molt a sobre i  formar part de la comissió, i intuïm que el projecte final tindrà molts mocs que no ens agradaran.

Zona verda, no hi ha gens a Gràcia, ha de ser tema prioritari. 

• En relació al que deia un altre company, hi haurà realment un mètode perquè l’Ajuntament adopti un compromís? Podem aspirar a una declaració pública? Fer que quedi lligat que ens deixaran estar al procés de decisió, exigir el compromís de l’Ajuntament? 

En relació al que diuen per altra banda, el raonament que tot ha de ser un nyap, doncs si tot ha de ser un nyap, que tots els diners vagin a un altra banda.

• hem de intentar que no sigui un nyap….

•  enllaçant amb el que diuen, no és que volem un jardí pq ens ve de gust, és que ja hi és! No mantenir-lo contravé lleis sobre el verd,  no tot ha de ser urbanitzat, hi ha de haver verd per seguir normes que s’han incomplert. A nivell relat, recordar que hem de interrogar l’Ajuntament: com és que fins ara aquesta zona  verda no havia estat declarada verda? On ha estat l’error en el passat?  

No podem comunicar com l’Ajuntament, hem de recordar que la propietat ho va fer malament però l’Ajuntament també: les coses van passar perquè algú va demanar permís d’obres i algú l’hi va donar. El jardí ha de ser-hi perquè la ciutat ha de tenir jardins, no només perquè nosaltres volem.

Demanem només que la part edificable no es mengi jardí. No proposem tallar les cases per fer més jardí! Ser “molt defensor del jardí” només és demanar que es quedi com està!  

• em fio de la creativitat  dels arquitectes, si nosaltres definim unes bases per a un concurs d’un projecte d’equipament sostenible, criteris de bioconstrucció, amb coberta verda, paret verda, jardí refugi de biodiversitat… els arquitectes esperem que s’esforcin a presentar projectes pioners i innovadors. 

Només aclarir: el plànol que no li agrada a ningú, NO ÉS PROJECTE DEFINITIU, oi? 

• cal definir quin grau de compromís té l’Ajuntament amb la plataforma: i anar pas a pas, anant marcant. La defensa del jardí i del verd com a prioritaria. Pensem que volem, que de vegades sembla que sabem més el que no volem que el que volem: començar a definir. I anar pas a pas, tacticistes: com fa l’Ajuntament. 

• recapitulando, se ha propuesto una estrategia: con cuidado, paso a paso: pensemos

1) compromiso que les pedimos 

2) qué vamos a pedir: gestión del jardín, concurso

•  us veig molt diplomàtics a tots, veig que es defensa el jardí però no del tot, i que hi ha gent que es conforma que es construeixi allà. A mi m’agradaria que es quedés com està i només es construeixi on són les casetes, i si hem arribat fins aquí, per què no podem aspirar a més? 

Sembla que molts hem assumit  que cal construir, tot i que no hi estem d’acord. Em pregunto, per què no seguir lluitant, si no estem d’acord amb què es construeix allà? 

•  no estic d’acord amb aquest plantejament, crec que seria gentrificador, no li compro el projecte. A Gràcia és car recuperar espai públic, i per això cal buscar solucions d’aprofitament. 

– no estic d’acord en això de barrejar-ho amb el fer fora gent amb mesures gentrificadores. 

• al comentari: em sorprèn que  creia que li contestaríem “és cert, pero es lo que hay”, però dir-li que la seva ooció és gentrificadora, m’he quedat de pedra. Sobretot perquè el que ha dit ella és justament el manifest de la nostra associació. Una altra cosa és que pugui ser difícil fer-lo és realitat. Però Ns. només ha dir que millor arreglar les casetes! 

• ha de ser compensador, hi ha d’haver un retorn social més gran que el verd. Una operació antigentrificadora és que hi hagi  habitatge dotacional. 

•  posar 3 pisos a sobre d’una casa historica éss un cagarro, no diguem que és millorar el projecte, si us plau! El que a dit Ns. és el que demanem de base, no  dèiem: aprofitem per salvar l’alzina i de pas construir cases més grans. 

•  És demagogia dir que el verd públic és gentrificador, és un bé comú accesible a tothom, mentre que els pisos seran per a un nombre limitat de famílies. 

Si existeix gentrificació no és pel jardins, sinó per una manca de lleis sobre els preus dels habitatges. El verd té tants beneficis ambientals, de gestió urbana, de serveis ecosistèmics, per a la salut i la cohesió social, que justificaria per si sol l’expropiació.

• demano tenir en compte, en el procés de passar de verd privat a verd public, quants metres quadrats hi perdem.  

Marca un procés, i el primer pas és l’aprovació inicial. 

Hi ha una part que no estarà d’acord. 

•  en resposta a l’altra companya.: fem un exercici de resignació i de pragmatisme. Per tant al final la discussió essencial podria ser: volem que sigui privat o públic. Estarà bé que hi hagi pisos per a qui ho necessita, i haurem de treballar perquè no es perdi verd. Presenta un article d’una finca comprada a Sants amb 13 pisos, 6,5 milions d’euros.

En relació amb la gentrificació, no ha de ser excusa per deixar de millorar la qualitat de vida de les persones, i per generar bellesa: si no, qualsevol cosa maca és gentrificadora i no se’n faria cap.  

• hay que pensar que los 15 pisos estarán junto al parque, pero el parque será para todos. No caricaturizar. Posiblemente hacer pisos dotacionales sera la manera. también tiene el impulso de hacer prevalecer el verde, le encantaría que no se planteara contruir nada. 

• per acabar la reflexió que em faig: quan un dia hi passem pel davant i sigui un espai públic, ens sentirem orgullosos del que hem tirat endavant o no?. Si estem lluitant i fent assemblees, no ens hem de deixar anar, no perdem la força, és just ara quan l’hem de tenir. M’agradaria sentir-me orgullosa del que hi haurà, que espero que se sembli força al que hi havia. 

• un company es disculpa: Estic convençut que quan passejarem per aquí ens en sentirem orgullosos, podrem fer que tiri cap a una direcció el millor possible, 

El comunicat on diem coses innegociables ja marca un procés: entrada al jardí, moviment veïnal a les bases del concurs, jardí de qualitat, i que creiem que l’habitatge dotacional també és una necessitat del barri.

• ahora empezamos a diseñar, no estamos “dando la llave “ al Ajuntament. Recuperamos el comunicado que hicimos, y redactamos requisitos. 

• no ens tirem pedres a la teulada, anem condicionats per anys de males polítiques d’habitatge. Pregunta: hi hauria consens per fer que l’entrada al parc sigui per Encarnació?

És el moment de plantejar-ho? 

Si ens solidaritzem amb l’habitatge, aleshores hem de insistir a l’Ajuntament que què passa amb les altres propietats. En això ens hem d’unir amb tots els col·lectius de Gràcia per demanar polítiques d’habitatge. 

Si fas vivenda dotacional etiquetes la gent, i cal trencar la dinàmica, no fer un bloc sense dotacional sinó barrejar les persones (p. ex. comprant pisos a altres finques). 

• una altra píndola com l’entrada per Encarnació  seria aixecar el paviment de Manrique de Lara i transformar-lo en jardí. 
• ho havia proposat O. fa temps. 
• una modificació de Pla General no entra en aquest nivell de detall, per això aquests propostes poden definir el projecte 1 en aquestes coses. Guardem i presentem totes aquestes idees de disseny per quan s’haurà de fer la concreció.  

Tanquem a les 20.43

Seguint els punts de l’ordre del dia, però no tots, i algun més d’improvisat:

1. Campanya Ja!, valoracions de la darrera acció.

No ens queda gaire clara la repercussió d’aquesta acció, ja que es limitava al voltant mateix de la finca i no més enllà. Sí que es creu que serveix per reforçar la campanya de l’agost amb el lema JA! en xarxes socials.

Com a continuïtat de la campanya ens han fet arribar una primera remesa d’adhesius amb el lema i es reparteixen entre els assistents, i se’ls recomana fer-ne un bon ús: no gastar-los tots en un dia i utilitzar-los cadascú al voltant de la seva residència habitual, tot i que també convé que se’n vegin a les vies i places més concorregudes del barri.

Comptem amb la presència d’una activista de la campanya Defensem Can Raventós que ens fa cinc cèntims de com ha anat el ple municipal celebrat aquell mateix dia en què s’aprovava la destrucció de part del jardí d’aquesta finca de Sarrià per construir-hi pisos de luxe. Ens expliquen que no pensen defallir i que portaran aquesta decisió als tribunals perquè hi veuen indicis de corrupció.

Així mateix, se’ns demana suport individual i col·lectiu, adhesió a la campanya a través de firmes a defensemcanraventos.wordpress.com  i enfortir el moviment seguint-los per les xarxes socials (@CanRaventos i @defensemcanraventos·Community). Els diem que no hi haurà cap problema, tot i que s’haurà de fer constar en acta i fer-ho saber als companys de Comunicació perquè són qui se n’encarreguen.

2. Es recorda la reunió virtual amb l’Ajuntament de dilluns 28 a les 19 h, i es demana la participació d’algú més que no sigui el nostre representant habitual amb el districte. Es fa petit inventari dels temes a parlar, que bàsicament giren al voltant de la mesa de negociació amb els partits.

3. Donada l’escassa presència de membres del col·lectiu (5 persones), donen per finalitzada l’assemblea i decideixen per a posteriors trobades plantejar properes activitats. Tot seguit es traslladen a una cantina habitual per prendre una beguda alcohòlica de baixa graduació i celebrar l’arribada de la tardor.

1. Tornada a les assemblees virtuals

Fem l’assemblea per zoom. Ens hi connectem 9 persones: “som a la ratlla” dels que ens hauríem pogut veure en persona.

Un assistent comenta que altres col·lectius del barri estan fent assemblees presencials, i que podríem explorar com ho fan legalment. D’altres diuen que també ho preferirien.
Algú diu que creu que el topall de 10 persones és per a llocs tancats, que no és el nostre cas.

Algú diu que podríem fer una llista prèvia, per saber quants seríem. Parlem dels pros i contres. Decidim que en principi la propera assemblea la farem a l’alzina.

2. Valoració i continuïtat de la Campanya JA! + 3. Encartellada i conseqüències

Tema encartellada. L’Automàtica va fer un sobreimpressió, sobre els cartells que ja teníem, d’un “JA!” llampant de color vermell. La primera idea era encartellar el dia abans de començar les festes de Gràcia, i al final es va fer el dia d’inici de les festes.

Els cartells es veuen bastant, al carrer. Tot i que ens n’han arrencat alguns. En van sobrar uns 15. Decidim buscar botigues o locals d’entitats on els vulguin posar i “cuidar”. També encartellar una mica més els voltants de la finca. I en podem sobreimprimir més si volem, és clar.

Tema adhesius. A una companya li han ofert imprimir uns adhesius rodonets. A Comunicació s’ha fet un disseny que s’ha d’acabar.

Que ens ho vulguin “subvencionar” està pendent de confirmació. Però diem que, si no, ho podem pagar nosaltres. Per tant, decidim imprimir ja els adhesius.

4. Represa de les reunions amb l’ajuntament i constitució de la Taula de negociació + 5. Calendari de la MPGM

Tema Ajunt. i partits. Ens plantegem si començar ja a escriure mails directes i/o mirar de reunir-nos amb els polítics.
Potser el primer seria demanar una reunió a l’Ajunt. per saber com està el tema i si s’ha mogut alguna cosa.

Algú proposa que primer acabem de fer l’encartellada, per arribar a la reunió amb el cartell més present al barri. Algú altre recorda que la Campanya JA! també s’ha fet per xarxes socials i que per tant els polítics han vist el JA! segur.

Decidim doncs demanar reunió amb l’Ajunt. A veure si ens la donen per a abans de la propera assemblea.

Taula de negociació. La idea és que sigui amb nosaltres i prou. Seria després que la cosa ja s’hagi cuinat amb Esquerra. El tema de la MGPM té aspectes tant tècnics com polítics…

6. Propostes adaptades de les activitats

No ha vingut la persona que va proposar el punt, que potser té alguna idea in mente.

Tenim a mig preparar el tema del punt d’intercanvi de llavors. Hi ha els paquetets fets fa temps, i també se’n podrien fer més. Així li donaríem una mica de vida al carrer de l’alzina. La idea seria collar a la porta o al mur una caixa o similar, amb els paquetets.

En paral·lel, algú proposa pensar algun joc de pistes, per penjar-ho allà en un portafolis o en un mural de metacrilat.

Una idea de més envergadura seria renovar els murals, perquè ja estan tocadets, fins i tot el de l’artista brasilera Juliana Lama.

A Comunicació, durant les festes, es van començar a recollir citacions sobre la natura. Es va quedar a mitges; es podria recuperar de cara a posar-les al mur, enllaçant amb tema murals.

De tot això, en seguirem parlant.

7. Canvis al web: col·lectius agermanats.

Col·lectius agermanats. Tenim la proposta de fer una pestanya al web amb els col·lectius que ens donen suport. Es pot començar amb els de la Campanya 5 punts per a 5 barris.

A Comunicació s’escriurà un textet per enviar als col·lectius. Es penjarà al web, i així, qualsevol de nosaltres que tingui contactes a qui escriure, el pot agafar d’allà.

8. Torn obert

Web. Comunicació actualitzarà la Home del web, perquè ressalti bé la nova Campanya.

Jornades a Vic. L’associació Remei Viu ens havia convidat a unes jornades el 4 de setembre, i vam dir que sí. Però després es van anul·lar pell coronavirus, i estan ajornades sine die.

Resum de tasques per a aquests 15 dies:

• buscar botigues o locals on posar cartells
• acabar disseny adhesius i portar a imprimir
• demanar reunió amb l’Ajunt.
• escriure i penjar textet col·lectius agermanats
• actualitzar la Home del web

La PROPERA ASSEMBLEA serà dimecres 23 de setembre.
En principi, a l’alzina, però dependrà de la situació i les normatives…