CONVOCATÒRIA D’ART URBÀ A L’ALZINA

Pintem el mur de l’alzina i les casetes d’Encarnació

Diumenge 14 d’abril, 11 h,
carrer Manrique de Lara amb Encarnació.

 « …el grafit i l’art urbà també poden esdevenir estratègies de resistència i transformació quan creen una narrativa alternativa de la ciutat, fomenten l’accés a l’espai públic i promouen la creació d’espais comuns de socialització i acció col·lectiva» 

P. Grané (2018), Joves, art urbà i educació comunitària (p. 84-85).

«Ni els cossos ni els barris són territoris de conquesta» de Juliana Del Lama

 Convidem els i les artistes de grafit a pintar el mur perimetral de l’alzina i les casetes del carrer Encarnació com una forma de seguir manifestant-nos per salvar aquest espai del barri de Gràcia. El mes de novembre de l’any passat, veïns i veïnes graciencs ens vam mobilitzar i vam constituir la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació. Vam aconseguir paralitzar l’enderrocament dels edificis i evitar la tala d’aquesta alzina bicentenària, que finalment ha estat catalogada com a arbre d’interès local. Fa un parell de mesos, el col·lectiu va obtenir el compromís de l’Ajuntament de Barcelona d’iniciar el procés d’expropiació per construir en aquest espai una escola bressol pública. Actualment, continuem mobilitzant-nos davant del preocupant estat del jardí i per la preservació de les casetes com a patrimoni arquitectònic de Gràcia.   

Temes dels grafits:

  • La lluita contra l’especulació al barri i a la ciutat.
  • La consciència ecològica i la conservació del patrimoni natural.
  • I el nostre lema: «Les cases i l’alzina per als veïns i les veïnes».

Els/les artistes disposaran de la pintura i infraestructura necessària. Hi haurà dinar popular!

Termini d’inscripció: 10 d’abril.
Envieu un correu a activitats@salvemlalzina.org


Col·abora difusor.org

ACTA DE ASAMBLEA — 27.3.2019


PATRIMONIO NATURAL Y ARQUITECTÓNICO

Catalogación de la encina

  • Se confirma que se han dado los pasos para que la catalogación de la encina vaya al pleno del viernes 29 de marzo, al que asistirán varios integrantes de la plataforma.
  • Se plantean dudas sobre si la catalogación de la encina implicará de manera automática la revocación de la licencia de obras.
  • Se informa de que los propietarios presentaron 160 páginas de alegaciones contra la catalogación de la encina y de que están decididos a llevar el conflicto a los tribunales. Tienen abogados especializados en medio ambiente, expropiaciones, etc.
  • Una integrante de la comisión de patrimonio natural recuerda que la Generalitat también abrió un proceso paralelo de catalogación de la encina como árbol monumental. Se le pide que intente averiguar cómo va ese proceso.

Expropiación

  • Integrantes de la plataforma que mantuvieron reuniones con representantes del Ayuntamiento y partidos políticos dicen que la expropiación se intentará llevar a la comisión de urbanismo del 17 de abril, donde tendría que ser aprobada por mayoría simple. Pero no es seguro que se lleve a esa comisión. Es necesario que el Ayuntamiento haya completado antes toda una serie de procesos y el tiempo es muy justo.
  • Entre esos pasos, se incluye una memoria para justificar la necesidad de una ‘escola bressol’ en esta zona del barrio y un anteproyecto. El Ayuntamiento dice que, cuando haya acabado la memoria, se reunirá con nosotros.

Catálogo

  • Integrantes de la comisión de patrimonio asistieron, junto a cinco o seis asociaciones, a una reunión para hablar de la modificación del catálogo.
  • Informan de que hay cuatro empresas responsables de estas tareas, tres dedicadas al patrimonio arquitectónico y una al patrimonio natural.
  • Estas empresas están coordinadas por un arquitecto (Joan Casadevall), que nos invita a que tengamos un papel activo en el proceso y a que un miembro de nuestra plataforma se integre en la comisión de seguimiento de estos trabajos de modificación del catálogo.
  • Un integrante de la comisión de patrimonio sugiere que organicemos una jornada para descubrir el catálogo, que consistiría en que grupos compuestos por un experto en la materia y vecinos se repartieran por las distintas zonas del barrio y señalasen lo que cada cual incluiría en el catálogo como patrimonio. Se acuerda tratar esta propuesta en la próxima asamblea.

LEGAL

  • Se aclara que el precinto que hay en la finca es judicial; fue ordenado por la jueza que decretó el desalojo y ejecutado por los Mossos.
  • La Associació Veïnal de Gracia se ha prestado a presentar -en nuestro nombre- un escrito ante la juez para solicitar de nuevo la retirada del amianto y de las ramas. Será a través de un procurador que se ha ofrecido a hacerlo gratis, gracias a las gestiones de un miembro de la plataforma. La intención es presentarlo este viernes 29.

PRÓXIMAS ACTIVIDADES Y ACCIONES

Actividades previstas

  • 31 de marzo: fiesta de la primavera
  • Sábado 13 de abril: los iaioflautas cantarán junto a la encina. Se propone hacer también barra.
  • Se acuerda hacer la cadena humana para regar la encina en la mañana del 7 de abril. Se pide que la gente de la comisión de actividades se ponga de acuerdo para hacer una suerte de guion para la vídeo performance. Se necesitarán escaleras para superar el muro y alguien ofrece un andamio. Quienes participen deberán pensar en llevar regaderas, baldes, cubos o similares para transportar el agua desde la Virreina hasta la encina.
  • Se sugiere aprovechar acciones previstas para el 6 y el 7 de abril de la campaña ‘5 punts per a 5 barris’ para poner nuestras pancartas o plafones informativos sobre nuestra lucha.
  • Pintar el muro. Se prevé para el 14 de abril, pero no se cierra la fecha. Hay debate y diversidad de opiniones sobre cómo encarar esta actividad. Se acaba acordando que la plataforma determine cuál será el tema sobre el que pintar y que los artistas nos hagan llegar sus propuestas.
  • Se acuerda que el tema tenga tres vertientes:
    – lucha contra la especulación
    – conservación del patrimonio natural
    – el lema “les cases i l’alzina pels veïns i les veïnes”
  • Una integrante de la plataforma se compromete a escribir un pequeño texto para explicar el tema a los artistas y ver cuántas propuestas llegan. También ofrece 15 litros de pintura blanca plástica para blanquear el muro.
  • Otro miembro de la plataforma presenta otra propuesta participativa para pintar el muro. No va dirigida a artistas sino a cualquiera que quiera pintar bajo la supervisión de la persona que le hizo llegar esta propuesta.
  • Se concluye que se pueden combinar diversas propuestas y que en la próxima asamblea se volverá a tratar este punto para ver cómo evoluciona.

Próxima asamblea: miércoles 3 de abril a las 19h.
(A partir de ahora, haremos las asambleas los miércoles.)

ACTA ASSEMBLEA — 21.3.2019

1. Activitats:

– Valoració del mercadillo-vermut (xapes i bosses)

Va anar bé. I vam recaptar fons, entre el mercat d’ocasió, la venda de bosses, la de xapes, la barra i el porquet. La comissió d’Economia té a més diners invertits en bosses, xapes i begudes.

Ens plantegem si fer el mercat d’ocasió una vegada al mes. Algú diu que si es fes, caldria més difusió: cartells en paper, etc. Al final no queda decidit.

Algú recorda que els plafons de la campanya ‘5 punts per a 5 barris’ és podrien fer servir com a exposició un dia d’activitat, per no descuidar el discurs polític. 

– Properes activitats: La gla, espai poètic (24/03)

Està prevista una nova sessió de poesia diumenge que ve, de 12 a 14 h. De la programació s’encarregarà la Maria Sevilla, i al final hi haurà també micro obert. Hi haurà barra. També parlem que estaria bé preparar un cartell i/o un comunicat sobre l’estat de la qüestió de l’alzina i les casetes. 

– Properes activitats: Festa de la primavera (31/03)

Està prevista una xerrada del Toni Carulla o algú de la seva Fundació. També fer un intercanvi de llavors, esqueixos, plantes… I un tast de productes elaborats. I algun taller familiar. Comunicació està preparant un fullet que inclourà llavoretes i que proposen vendre a 1 €. S’aprova.


2. Accions reivindicatives:

– Pintem el mur

S’ha fet un primer contacte amb un pintor que podria contactar amb una xarxa d’artistes. Tenim 33 metres de llarg de mur sense pintar, i ell pensa que es podria oferir a cada artista uns 4. Ha fet uns càlculs orientatius sobre el que costarien la pintura de base i els esprais. Una possible data és el 14 d’abril i una altra el 7 d’abril.

Un segon contacte és amb una artista i activista que busca transmetre les lluites de les zones turistificades a partir de la memòria oral i la gastronomia. Utilitza receptes per fer murals que recuperen la historia crítica dels barris. Se la podria convidar també, no és incompatible amb la primera proposta.

I hi ha una tercera proposta encara per desenvolupar.

– Cadena humana per regar l’alzina (vídeo-peformance)

La idea és fer una cadena humana des de la font de la pl. de la Virreina, gravar en vídeo l’activitat i utilitzar-ho com a material de difusió. S’ha de tenir present que caldria bastanta gent… La data podria ser una propera al ple de l’Ajuntament.

– Pancartes i banderoles
S’ha creat una subcomissió per preparar aquesta activitat. Per posar una pancarta de banda a banda del carrer, hem de valorar l’anar a demanar el permís a Glòries. També volem posar pancartes als balcons més propers; unes 50. La idea és fer les dels balcons totes iguals i les altres, manualment.


3. Patrimoni natural i arquitectònic:    

– Informe elaborat i procés de catalogació / Informació sobre el Consell de Sostenibilitat del Districte de Gràcia / Deteriorament del jardí, branques i amiant

Un membre del col·lectiu hi va anar. Sobre la catalogació de l’alzina, el conseller del Districte es va dir que anirà al ple de 29 març i es va recordar que permetrà la revocació de la llicència d’obres. Preguntat pel manteniment del jardí i la retirada de les branques i de la runa, diu que ara és cosa dels propietaris, i que requerir-los-ho seria un procés molt llarg. Al tema d’entrar a regar el jardí, no trobem que li doni importància. Tampoc al risc d’incendi de les piles de branques. Pel que fa a la retirada de l’amiant, ell es pensava que ja estava resolta… 

Algú pregunta si podem anar al ple del 29-3, com funciona la cosa. Ho esbrinarem durant els propers dies. 

D’altra banda, s’han entrat dos documents avui mateix, un sobre l’amiant a Residus (Generalitat), i un sobre les branques. Es podria fer arribar el mateix text a Medi Ambient i a Bombers. Dilluns el signarem tots els que puguem de nosaltres.


4. Legal:

– Efectes del precinte  

Algú comenta que no està clar de quin tipus és el precinte.          

– Text a la jutgessa (redactat, entitat que el presenta i procuradoria)

Potser l’associació de veïns del barri podria presentar un text sobre la situació a dins de la finca. L’hauríem de redactar nosaltres, això sí. El company advocat s’ho mirarà. 


5. Procés d’expropiació (fases i contacte amb els partits)

El ple sobre el procés d’expropiació serà a finals d’abril. El nostre contacte amb els partits va avançant, tenim visites programades els propers dies. 


6. Debat sobre dia fix setmanal per a l’assemblea

A favor del dia fix hi ha que facilita el comunicar-ho al veïnat que no està tan implicat. A més, es podria posar en una pancarta a prop de l’alzina. Debatem si volem canviar del dia rotatori al dia fix, votem, i decidim provar el sistema del dia fix. El dia escollit és dimecres.


8. Torn obert

Un assistent explica que aquest dilluns a les 18.30 hi ha una sessió participativa a la seu del Districte sobre el projecte de patrimoni de Gràcia. De moment, hi aniran tres persones de la comissió de Patrimoni.


PROPERA ASSEMBLEA:
dimecres 27 de març a les 19h

ACTA ASSEMBLEA 13-3-2019 | SALVEM L’ALZINA I LES CASETES D’ENCARNACIÓ

13 de març de 2019. Comencem a les 19:20 h.

1. Contacte amb els partits

  • Es recorden els partits amb qui ja s’han fet les reunions. 
  • Els encarregats del tema escolliran entre les dates que ofereix un altre partit.
  • Davant les dificultats per contactar altres partits, es demanaran contactes a la gent de la illa del carrer Astúries, que s’han reunit amb tots els partits i deuen tenir contactes.
  • Es declina la invitació d’un partit a participar en una acte de campanya electoral on volen donar veu a diverses lluites del barri per evitar entrar en la competició partidista.

2. Ronda de comissions

  • Activitats:
    • Dissabte 16 de març: “mercadillo” amb vermut a benefici de la causa. Muntarem barra.
    • Diumenge 24 de març: nova sessió de l’espai poètic La Gla. Muntarem barra.
    • Diumenge 31 de març: Festa de la Primavera. Falta concretar-ne el format; muntarem barra.
    • Hi haurà un concert dels Iaioflautes un dia per determinar. 
    • Algú proposa fer alguna activitat reivindicativa el cap de setmana d’abans de la votació del plenari de l’Ajuntament sobre l’expropiació de les casetes. L’assemblea hi està a favor.
    • Mural a Manrique de Lara: proposta partir d’una recepta de Maria Jové, una senyora que havia viscut a les casetes. Se’n qüestiona la pertinència i es decideix demanar més informació; s’estableix un grup de treball que estudiarà les diferents possibilitats i les portarà a l’assemblea. 
    • Algú proposa penjar pancartes i banderoles al carrer Encarnació per fer visible les nostres reivindicacions. L’assemblea hi està a favor. S’estableix un grup de treball que ho seguirà.
  • Comunicació:
    • S’ha actualitzat el recull de premsa; s’han fet xapes i també s’estamparan bosses.
  • Patrimoni Natural:
    • Dilluns 18 de març a les 18.00 hores: reunió del Consell de Sostenibilitat del Districte de Gràcia a l’Aula Ambiental Bosc Turull (Passeig de Turull, 2). És oberta al públic. Membres de la comissió hi assistiran per plantejar qüestions sobre la cura i el manteniment del jardí de les casetes d’Encarnació.
    • Recordatori de la necessitat de cures i manteniment de l’alzina i la resta del jardí i del compromís de l’Ajuntament a fer-ho per mitjà de Parcs i Jardins. Cal insistir. Preocupació per la vegetació sota la runa al pati del número disset.

3. Reunió amb l’Ajuntament

La comissió de Patrimoni Arquitectònic explica la reunió amb l’Ajuntament i les respostes a les inquietuds de Patrimoni Natural (dificultat de tenir cura de l’alzina i el jardí sense poder accedir-hi, permís per enretirar la runa, catalogació de l’alzina al plenari, paralització de les obres més enllà de l’estricta consolidació). Patrimoni Arquitectònic ha presentat un estudi que defensa la conservació de les casetes, especialment quant a la seva volumetria. 

Es produeix un debat entre els qui prioritzen l’espai verd i els qui no veuen problema en ampliar, dins d’uns límits, la superfície construïda per encabir equipament i habitatge.

4. Legal

  • La comissió de Legal explica que, quant al manteniment i la cura de l’alzina, és l’Ajuntament qui ha d’obligar la propietat a prendre les mesures necessàries. Des del moment que l’alzina està en procés de catalogació, l’Ajuntament ha de d’ocupar-se’n com si ja estigués catalogada. El precinte judicial que hi ha ara a les portes de la finca no eximeix la propietat de tenir cura de l’alzina ni l’Ajuntament d’exigir-li que la tingui.

5. Altres

  • Algú proposa que d’ara endavant es determini un dia fix a la setmana per fer les assemblees. En principi l’assemblea hi està d’acord. Es determina que això s’acabarà de decidir en la propera assemblea, en l’ordre del dia de la qual hi haurà un punt específic per parlar-ne.

Es convoca la propera assemblea el proper

dijous 21 de març a les 19:00 hores sota l’alzina.

INFORME — LES TORRES DEL CARRER ENCARNACIÓN: PATRIMONI URBÀ, ARQUITECTÒNIC I SOCIAL DE LA VILA DE GRÀCIA

Fa gairebé 5 mesos, aquest col·lectiu de veïns i veïnes format espontàniament va aturar el projecte urbanístic de caràcter especulatiu que amenaçava una finca històrica de la Vila de Gràcia, coneguda popularment com les Casetes del carrer Encarnació. Des d’aquell 8 de novembre, organitzats per comissions, hem treballat plegats per salvar i mantenir el seu patrimoni arquitectònic, natural i social. Hem fet diverses actuacions, des d’organitzar activitats lúdiques i populars o manifestacions, fins a reunir-nos amb el consistori o la propietat, tot amb l’objectiu de garantir la catalogació de l’alzina bicentenària del jardí i la transformació dels edificis en un equipament públic. L’informe que podeu llegir a continuació és fruit de la intensa tasca de documentació duta a terme per professionals de la plataforma que, sobretot, són persones amb estima i respecte envers el territori i la gent que hi convivim. Hi trobareu aplegats materials diversos, cartogràfics i de premsa, que us permetran fer un viatge en el temps i l’espai, i confirmar el valor inestimable de “Les torres del carrer Encarnació”.
Gràcies per llegir-lo.

Lamentacions i mitges veritats de la família Campalans

Ja fa cinc mesos que molts veïns del barri de Gràcia es van posar en peu de guerra per defensar unes cases pre-modernistes i una alzina bi-centenària. Les seves reivindicacions semblarien del tot legítimes i justes, situant-se en la línia de l’ajuntament per tenir una ciutat amb espais verds, ecològica, moderna i que no trenqui amb el seu passat. 

El problema arriba quan els propietaris d’aquestes finques i jardí reivindiquen, el seu torn, el dret a construir 28 pisos i 42 places d’aparcament. 

La pròpia família assegura que no són cap fons d’inversió, que són veïns de tota la vida, que sempre han mantingut una relació més que cordial amb el veïnat i que el barri se l’estimen com ningú. Apunten un fet interessant i extraordinari: si el projecte no es realitza , estaríem davant d’un cas de gentrificació inversa?

Tanmateix, el que aquests veïns no expliquen és que la destrossa del jardí i l’enderroc de la part interior de les cases  es va dur a terme molt ràpid, sense avisar el barri. El que tampoc diuen és que va ser un dels operaris el que va avisar les persones que presenciaven aquest espectacle dantesc. En ser preguntats per si marxaven del barri, la seva resposta va ser que estaven simplement de reformes. El que tampoc diuen aquests veïns és que l’esquerda del número 19, va agafar per sorpresa la pròpia família que hi viu, la qual ha interposat una demanda judicial.

Dit d’una altra manera, algú es pot creure aquesta família? 

Paula Murcia
Veïna, membre de Salvem l’alzina

MANIFEST — 5 PUNTS PER A 5 BARRIS


Des de Salvem l’azina donem suport i treballem en

La lluita per l’habitatge i contra l’especulació immobiliària és una de les grans batalles del nostre moment, de la nostra ciutat i dels nostres barris. Tot i que s’assumeix que tothom ha de poder accedir a un habitatge digne; estem normalitzant l’expulsió de veïnes, els desnonaments, els preus de lloguer prohibitius, o bé el fet d’haver de marxar del barri per no poder aspirar a pagar el que ens demanen.

Així mateix, la falta d’equipaments públics al districte de Gràcia agreuja encara més aquesta situació i impedeix trobar llits en residències, places en escoles i de retrucprovocant que haguem de decidir entre opcions privades que són prohibitives, marxar del districte o fer trajectes molt llargs.

Aquesta situació insostenible s’ha anat construint sobre la idea que el dret a la propietat passa per sobre de tot, que els nostres drets queden en un segon pla i vénen determinats per si podem pagar o no. Ens prenen la casa perquè es venen els nostres drets a interessos especulatius, a una mala gestió del turisme, a una no-regulació d’un dret bàsic i a una falta d’inversions de les diferents administracions.

Tota aquesta situació agreuja encara més la realitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones migrades o racialitzades, persones sense recursos o dones grans veuen com l’accés a l’habitatge o simplement mantenir-lo esdevé una odissea. Volem uns barris que no expulsin ni dificultin la vida a cap veïna i si als especuladors. Els preus abusius i la manca d’equipaments en uns barris pensats per a turistes i rics, els converteix en inhabitables.

El veïnat organitzat i mobilitzat creiem que la situació ha esdevingut insostenible. Volem posar la vida de les persones al centre, actuar com una comunitat forta i unida, i hem acordat 5 punts de mínims per a posar fre a l’especulació a Gràcia. Volem que aquest programa sigui compartit i defensat per totes aquelles que pensin que ja n’hi ha prou, que no pot ser que uns pocs es facin rics a costa del nostre barri. Per tot això serem el veïnat organitzat qui defensarem els nostres propis interessos! Juntes ho podem tot!

Gràcia contra l’especulació, pel dret a una vida digna! NO MARXEM!

  1. Prou desnonaments i desallotjaments. Cap veïna fora de Gràcia.
  2. Limitació del preu del lloguer i renovació automàtica dels contractes. Els preus hauran d’estar fixats mitjançant un índex de tipus municipal o que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. Els contractes de lloguer s’hauran de renovar automàticament, i no es podran rescindir de manera arbitrària.
  3. Volem habitatge públic. Expropiació de solars i ús del tanteig i retracte. Expropiació de pisos buits. Prou enderrocs: extensió de la moratòria de les llicències d’enderroc de manera indefinida i a tot el districte de Gràcia.
  4. Serveis públics de titularitat, gestió i provisió pública i recuperació d’espais per construir equipaments públics indispensables. (centres de dia, escoles bressol, etc.). Municipalització de serveis externalitzats a empreses.
  5. Prou massificació turística. El turisme de masses fomenta llocs de feina precaris i contribueix a la pujada de preu de l’habitatge, fet que ens aboca a l’expulsió lenta i invisible i destrueix les xarxes i els vincles veïnals. Apostem per una vida comunitària on hi càpiga tothom.

Ens comprometem a lluitar plegades per convertir aquestes exigències en realitat. Aturarem tots els desnonaments, ocuparem edificis i solars buits per convertir-los en habitatges i equipaments, per tornar-los al veïnat, combatent l’especulació i la massificació turística.

Col·lectius i grups que impulsen la campanya:

Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Assemblea de Vallcarca
Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia
Assemblea de Feministes de Gràcia
Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació
Banc Expropiat
La Nova Usurpada
Veïnes de la Janhela
Sindicat de Barri de Gràcia
Gràcia cap a on vas?
Assemblea de Pensionistes de Gràcia
La Precària
Endavant Gràcia
MPG
Aldarull Llibreria
La Barraqueta
Arran Gràcia
Casal Popular Tres Lliris

ACTA DE ASSEMBLEA — 5 de març de 2019

ACTA | SALVEM L’ALZINA I LES CASETES DEL CARRER ENCARNACIÓ
5 de març de 2019

1. Seguiment procés d’expropiació. Contacte amb els partits

Pendents d’informació sobre els contactes amb els partits. 

Cal confirmar el suport dels partits a l’expropiació i el seu vot al plenari de l’abril. Si no hi voten a favor, estaran perdent l’oportunitat de recuperar sòl públic, una prioritat a Gràcia sobre la qual totes les forces polítiques coincideixen. 

2. Accions: legals i espai

No hi ha cap informació nova. 

3. Campanya 5 Punts per a 5 Barris. Idees per visibilitzar/socialitzar

A l’abril es farà un acte. Com a col·lectiu pertanyent a la campanya, l’integrarem en les nostres accions i comunicacions. El dilluns 11 de març hi ha la presentació del manifest. Ara mateix només hi ha un membre del nostre col·lectiu participant activament en aquesta campanya. Aniria bé que s’hi apuntés algú més.

4. Propostes: Constitució de l’associació de veïnes del carrer Manrique de Lara

La persona que va fer aquesta proposta ha decidit retirar-la perquè li veu més desavantatges que no pas avantatges. Algú afegeix que només li veuria sentit molt a llarg termini.

5. Ronda de comissions

Des de Comunicació es planteja la disjuntiva de si els articles que es vulguin publicar requereixen l’aprovació de l’assemblea o n’hi ha prou amb la de Coordinació com a representants de totes les comissions. Aquesta setmana s’ha fet de la segona manera. També es tenen en compte els debats o les aportacions del grup gran de WhatsApp, i es convida a tothom a entrar i sortir del grup de Comunicació quan vulgui contribuir i seguir personalment alguna proposta pròpia.

S’han portat a l’assemblea 400 flyers que es distribueixen entre els presents per a la seva difusió.

S’anuncia que Printworkers Barcelona ha decidit regalar al col·lectiu la pantalla de serigrafia per estampar bosses i samarretes.

Des de la comissió d’Economia s’informa de la compra de 80 bosses per estampar.

Des de la comissió de Patrimoni Natural s’informa que hi ha una reunió del Consell de Medi Ambient el 18 de març i s’ha demanat a la tècnica si es podia incloure en l’ordre del dia informació de l’estat de la catalogació o altres tràmits respecte l’Alzina i el jardí

6. Properes activitats

  • Divendres 8 de març | Vaga general feminista. S’expliquen les diferents accions convocades durant el dia 8 pel comitè de Gràcia (esmorzar, cercavila, vermut i columna per anar a la manifestació de plaça Espanya).
  • Dissabte 9 de març | Presentació del número 2 de la revista Branca. Carrer Manrique de Lara, sota l’alzina. Hi haurà barra organitzada pel col·lectiu.
  • Diumenge 24 de març | Nou espai poètic La Gla.

PROPERA ASSEMBLEA: dimecres 13 de març a les 19h

Família Campalans o Encarnación Invest SL?

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació… Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un fons voltor, sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat… Investigant vam saber que no era una família, diguem-ne, vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a l’article que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En l’article que suara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d’espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense celebrar l’enginyós títol de l’article a què responem i recollir el guant: estaríem encantats de poder debatre públicament amb aquesta família –o amb aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Xavi Carulla
Veí, membre de Salvem l’alzina

Respuesta a la familia Campalans: cuando la avaricia rompe el saco

Desde el colectivo de más de 300 vecinos que constituye la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació queremos responder a la insidiosa campaña lanzada desde los medios de difusión por la propiedad de la finca. La familia Campalans Alsina recurre a un relato victimista para tildar de mentiroso al Ayuntamiento de Barcelona y de hordas salvajes a los vecinos que entraron en su valioso jardín el pasado 7 de noviembre para salvar a la encina bicentenaria y las casitas representativas de la arquitectura histórica del barrio de Gràcia, al ver cómo se empezaban a derribar.

A partir de ahí se inició una campaña de información y de lucha para dar a estos espacios un uso público, lo que motivó que el Ayuntamiento paralizara la concesión de licencias de obra durante un año en Gràcia y que promoviera la expropiación de la finca para transformarla en un jardín público, viviendas dotacionales y un jardín de infancia. No parece pues que la horda de vecinos pretenda arrasar la finca, sino más bien salvarla. 

Ahora bien, salvarla… ¿de qué? Porque, según la familia Campalans, ellos han cumplido con todos los requisitos de la ley, son gente de orden, vecinos de «toda la vida» de Gràcia y amantes de su barrio. Y es cierto que poseen ?-por lo que tanto la encina como las viviendas corren todavía peligro de ser destruidos?- un permiso. Un permiso legal porque a los sucesivos gobiernos del Ayuntamiento, durante muchos años, casualmente se les olvidó catalogar el árbol y las casitas. ¡Qué cosas! Con tan irregular permiso podían desarrollar en la finca un proyecto más que familiar, gentrificador: construir en el solar una treintena de apartamentos de lujo, sin dejar un rincón verde ?de ahí que la encina llamara a gritos a los vecinos al verse amenazada de muerte? y añadir un garaje subterráneo. Con todas las de la ley.

Pero ya se ha demostrado a lo largo de la historia que la ley no siempre es justa. Y que, si los ciudadanos no se rebelan, las leyes hechas a medida de los intereses de un capital ávido de explotar al máximo los beneficios económicos -la única bandera que de veras enarbolan?- impiden que haya justicia real.

La familia Campalans no habla de la empresa inmobiliaria que ha constituido: qué curioso, ¿para qué?, si según cuentan ahora solo querían ampliar la vivienda que con una familia tan numerosa se les había quedado pequeña… Tampoco cuentan que no todos los papeles estaban en regla, ni el tipo de personal de vigilancia que contrataron después de haber echado a los vecinos del jardín. Hablan de la expropiación como si les fueran a echar de su propiedad sin indemnizarles generosamente por ello… Tal vez porque haciendo números piensan que construyendo su proyecto invasivo podrían extraer muchos más beneficios para repartirse. Acaso para ellos el único derecho que hay que preservar es el de la propiedad privada. Y los vecinos, en cambio, piensan que este derecho se ha de conjugar con el derecho a los espacios verdes, la protección del patrimonio histórico o el derecho a una vivienda digna para todos. Cuando estos derechos chocan, lo lógico es que los poderes públicos velen por todos ellos. O deberían.

Hace tiempo ya que Gràcia sufre la presión inmobiliaria que el modelo actual de ciudad ha impuesto. Los brutales desahucios diarios así lo evidencian. Muchas de las antiguas casitas se han convertido en elegantes villas de lujo tras fachadas que encierran el mismo drama: cada vez son más los vecinos que no pueden pagar los alquileres y tienen que irse para dejar paso a los fondos buitre y los especuladores que se aprovechan de la tan cacareada libertad de mercado para enriquecerse sin miramientos. Tal vez si la familia Campalans no hubiera sido tan codiciosa nadie habría saltado la verja de su jardín. Pero ya se sabe que la avaricia rompe el saco.  

Porque los vecinos no se hubieran lanzado a ocupar el jardín para protegerlo de sus dueños si estos hubieran mantenido un mínimo las apariencias: ese es el salto de la burguesía industrial a la burguesía especulativa: ya no quedan escrúpulos ni para guardar las apariencias. A lo mejor el crimen ya se habría perpetrado por completo cuando los vecinos lo descubrieran. Y es que más de un vecino se ha preguntado cómo es posible haber habitado ese lugar mágico bajo el abrigo de una encina que es ya la vecina más vieja del barrio y no amarla. Cómo es posible haber habitado durante más de un siglo unas casas con tanto encanto y no sentir el más mínimo afecto por ellas.

Los Campalans, en sus libelos lacrimógenos, se llevan las manos a la cabeza y se escandalizan porque Barcelona ya no es lo que era. Ellos tal vez no se hayan enterado, pero pese a todas las injusticias que todavía campan a sus anchas en este mundo, el país ha cambiado y, este barrio, orgulloso de su herencia luchadora y reivindicativa, ha mostrado una vez más que sus habitantes vigilan para que un futuro más digno sea posible. Porque la democracia no es un voto delegado. Es una conquista que se gana día a día, palmo a palmo, paso a paso. Y si no, que se lo pregunten a la encina.

Ruth Zauner
Vecina y miembro de Salvem l’alzina, en respuesta al artículo publicado en L’independent de Gràcia el 2.3.2019